Tots els matins del món

Bé, ho reflectia la pel•lícula “Tots els matins del món” hi ha alumnes que només arribaran a saber interpretar però que mai no es faran músics, perquè no poden arribar a l’essència. Serà perquè no tenen un bon cor? Per què no poden arribar a captar la cadència de les notes que són sempre a la natura? El mestre de la història era un vell esquerp que adorava la seva dona i alliçonava les seves filles. Faig aquest matís perquè no es veu a la pel•lícula que faci mai un greuge a la seva dona, que era la nineta dels seus ulls, potser per això la vida se la hi treu i el deixa sol davant del repte de fer allò que li agrada sense ningú que l’estimi. Segur que fer una cosa que t’agradi sense tenir al costat algú que adoris és un valor afegit i doblega l’amor sincer al que fas.
Quant a les seves filles, les educa amb duresa, i en el valor pur de l’amor, però tothom sap que vivim en una societat on alguns homes poden viure l’amor pur, mentre que les dones en un alt percentatge de casos ho tenen molt més complicat, o si més no l’esforç ha de ser triple. El cas és que la filla gran enamorada d’un dels alumnes del pare, emmalalteix terriblement quan l’alumne que només és un busca-èxits l’abandona. No és capaç de treure’s de damunt l’odi immens, no és capaç de perdonar i es suïcida amb l’afegit que per a penjar-se es posa les sabates que el seu amor traïdor li havia regalat. Al pare si li trenca altre cop el cor, però no abandona la música i al final és ell qui fa el perdó, ja que llega al alumne que havia estat l’ amor de la seva filla tots els seus coneixements i aquest com no pot ser d’una altra manera, més enllà del seu limitat perfil d’home groller i abandonador, acull com un cor noble la valuosa música. Potser és una història d’amor noble entre homes, qui sap!