Cercador

Llista categories

Tots els homes són iguals?

Un relat de: ::bruixeta::

Et veig, i no et puc deixar de mirar. Ja no em passa pel cap res on no hi ets. M'espanto. Es que a vegades oblido que els ulls no són responsables quan és la ment la que mira. Et gires. El cor em fa un bot, però no aparto la mirada. T'acostes. No puc pensar en res més que com n'ets d'important per mi.

Em dius hola. Les nostres mirades encara es creuen. I callo. Callo perquè tinc por, perquè no la vull cagar, perquè ets esclau de les teves paraules, però amo dels teus silencis. Però no puc continuar així. Estas davant meu, mirant-me, i els nervis m'envaeixen. I esclato. Esclato i començo a parlar, a expresar-te tot el que sento, però te m'acostes i em beses. Tens raó; un petó és una forma meravellosa d'acabar una conversació quan les paraules sobren...
I en aquest mateix instant, descobreixo que la vida no es medeix per les vegades que respires, sino pels moments que et deixen sense alè.

Però hi ha persones que sense demostrart-ho, t'estimen. I altres, que sense estimar-te, t'ho demostren... t'enganyen!
Veig com la mires, i com et mira ella. Els ulls són les silencioses llengues de l'amor.
Et demano amb llagrimes corrent per les meves galtes, que si penses en oblidarme, t'oblidis de pensar. Però marxes. Marxes i em deixes sola, amb les idees borroses. "La vida és bonica però a vegades complicada..."

I aquí em quedo, llençan't a l'aire els petons que mai et faré, pensant que he caigut en un pou del que no en sortiré en molt temps. I ara em pregunto: "Tots els homes són iguals?"
Sigui el que sigui, algú em va aconsellar: "No ploris per algú, que no plorará per tu."
I es que dels errors s'apren. Estic segura de que per això existeixen...

Viu i disfruta cada moment perque el valor de la vida no està en la durada, sinó en el contingut. ***

Comentaris

Afegir comentari

Busca la rosa fantàstica[Ofensiu]
Bonhomia | 02-11-2007 | Valoració: 10
Jo sóc un home que detesta els homes, que enganya, que s'ha aprofitat... tota aquesta merda m'ha fet passar per túnels terribles de remordiments de consciència, i ara, al cap i a la fi i havent conegut tanta gent hipòcrita, crec que tinc un bon cor. Però això, a vegades, no serveix per a res, perque tinc la sensació que es fa més cas a la hipocresia que a la sinceritat, o als intents de sinceritat, que també són lloables.
Però tu ets tu i això no t'ho treu ningú. Lluïta, pensa, no sofreixis, vés cap amunt... hi ha jardins que converteixen els inferns en una rosa fantàstica, i que quan te n'adones que aquesta rosa, per molt que sigui a l'exterior, també ets tu, llavors "tens els maleïts papers en regla", pots conèixer l'amor. Pensa que tu també ets amor.

Sergi
Ni amor ni odi[Ofensiu]
Bonhomia | 15-10-2006 | Valoració: 10
Quan ets adolescent sol passar. Quan ets adult es pot convertir en la tragèdia de la teva vida. Jo no només he ensopegat, sinó que he visitat inferns per culpa de l'amor. Si vols que et digui la veritat, tinc por d'enamorar-me. Dius que s'ha de viure el moment. Hi estaria d'acord. Però no puc. La vida no està feta a la mida que la volem, i el món sencer n'és un exemple ben clar.
El teu escrit...[Ofensiu]
AVERROIS | 01-02-2006 | Valoració: 10
...està molt bé, però només per la frase que dius "Viu i disfruta cada moment perque el valor de la vida no està en la durada, sinó en el contingut. ***" Ja et mereixes un deu.
Següeix buscant que segur que trobaràs l'home que et farà feliç, perquè "no tots els homes son iguals" Una abraçada. No sé si t'ho he dit però benvinguda a relats!!