Tots els dies són dies i totes les nits, nits

Un relat de: llamp!
No entenc els propòsits de tenir caps de setmana. No entenc els propòsits dels dissabtes. No entenc els propòsits dels diumenges. No entenc els propòsits del setè dia. No entenc els propòsits dels festius. No entenc els propòsits dels dies laborables. No entenc els propòsits de les activitats industrials, ni els seus directius, ni els seus empleats. No entenc els propòsits dels governs, ni dels qui els governen, ni dels qui desgovernen el país i la gent. No entenc els propòsits de dur una rutina. No entenc els propòsits de saltar-se les rutines. No entenc els propòsits de treballar per cobrar un salari. Els beduïns no tenen nòmina i bé que viuen.

No entenc perquè tanta hipocresia posa en perill el món. No entenc perquè les modes s’encomanen. No entenc perquè les modes són passatgeres. No entenc perquè hi ha d’haver progrés i creixement econòmic. No entenc perquè als governants només els importa el PIB, l’IPC, el NPI i el dèficit d’avui i no miren cap al segle XXXVIII, per exemple. Tenim governants curts de mira. No veuen més enllà dels seus nassos. No són romàntics, no són visionaris, no són gens decorosos, no tenen personalitat, estan desdibuixats i vagament representen a la gent que viu en aquesta societat.

No entenc perquè hi ha d’haver terminis en tot. No entenc perquè cal ser eficient. No entenc perquè cal ser competent i competitiu en un món de competitivitat, competidor en totes les competicions. No entenc perquè cal tenir pressa. La pressa és allò a què li cal tenir-nos a nosaltres. No entenc perquè sóc tan estúpid. Però, tampoc entenc perquè els que no pensen com jo, són tan estúpids com jo. No entenc res. Per no entendre, no entenc perquè sóc un hàbil lector i escriptor i això no em permet tenir fills. No entenc perquè les dones s’aprofiten de mi. No entenc perquè les dones de la meva vida em fan tornar cada cop més misogin. No entenc perquè les dones m’enamoren i gaudeixo fent-li’ls l’amor i elles no m’estimen. No entenc perquè cal anar de compres. No entenc perquè cal ser bona persona, en un món de picardia. No entenc perquè la picardia, la gosadia, la flaquesa, la opacitat i la translucidesa estan cada dia pul•lulant per algun mercat d’alguna contrada. No entenc perquè tenim 24 hores per distribuir el nostre temps. No entenc perquè la industrialització, de vegades, pot ser tan negativa i contaminant. Cal ser molt curós per crear una indústria. I no hi ha una certesa total respecte de si haurà valgut la pena muntar-la. No entenc perquè cal comercialitzar tants productes, ni obrir tants supermercats o benzineres. Com més n’obrim, més n’haurem de tancar, per raons evidents. No entenc perquè al caure la nit, s’aixeca el sol. Ni perquè quan la nit marxa, es fa de dia. Hi ha tantes coses que no entenc! Sí, em sembla recordar que me les van ensenyar. I me les van dir, però no les sé reconèixer en el món que m’envolta. Les coses que vaig aprendre, no me les van ensenyar perquè sí. Segurament me les van ensenyar perquè ells necessitaven arribar a final de mes i donar de menjar a les seves criatures. I jo, que tota la meva vida havia cregut que els mestres ensenyaven per amor al coneixement, a la causa, a la finalitat, a salvar el món de la ignorància i dels seus propis defectes... Va resultar ser fals. He tingut mestres de matemàtiques, física o comptabilitat que de veritat estimaven el coneixement. Sense desmerèixer mestres d’altres disciplines: com el ioga, el gimnàs, la llauneria, la informàtica, maquinistes diversos, o la llengua catalana, que m’han inspirat moltíssim. Gràcies a ells i elles he descobert molts oficis, arts i disciplines que bé volen la seva tècnica i coneixements. Però, no entenc perquè no els vaig seguir. Els he anat deixant, un a un. Tots enrere... i m’he quedat sol.

No entenc perquè és dolent estar sol. No entenc perquè sempre cal estar envoltat de gent. No entenc perquè d’això en diuen fòbia social. No entenc perquè cal ser productiu. No entenc perquè cal indagar més del que les circumstàncies permeten. No entenc perquè cal fer Masters. No entenc perquè cal anar a la Universitat. No entenc perquè la gent juga a la Loteria. No entenc perquè la gent té deutes. No entenc perquè els governants no fan res perquè la gent no tingui deutes. No entenc perquè dels retrògrads, en diuen conservadors. No entenc perquè els retrògrads (2ª versió), també en diuen progressistes. No entenc perquè la gent pot ser conservadora o progressista, popular o socialista, de dretes o d’esquerres. Sincerament, la gent penso que és de carn i ossos i no és inclinada com la torre de Pisa. No entenc perquè de la política en fan tanta televisió. No entenc perquè la televisió és un moble més. No entenc perquè els mobles s’ho diuen perquè es poden moure. No entenc perquè la gent pot tenir molts mobles i cap immoble. No entenc perquè hi ha gent que té 30 immobles i gent que en té -1. No entenc perquè mentre hi ha un grapat de persones en aquest país que té tanta riquesa com el 90% de la resta de la població. No entenc perquè ho permeten les lleis. No entenc perquè es fan les lleis. No entenc perquè les lleis estan fetes per saltar-se-les, o, en tot cas, estan fetes a mida d’aquest grapat de persones. No entenc com un ase no pot ser més bon governant que qualsevol polític. No entenc perquè no posem ases al govern, que ens dictin el que hem de fer. Quan dic ases, dic l’animal. Em sembla d’una bellesa tal, i d’una tossuderia, dignes de seguir. No hi ha cap líder com els ases.

Però, ... tot i així, no entenc perquè l’univers me’l sento tan meu i hi ha gent que desconeix què és l’univers. Aquesta gent que el desconeix, s’anomenen polítics i governants. Mentre que jo, com a ciutadà de l’univers, em sento una formiga en l’espai interestel•lar, a la recerca de nous mons on establir una colònia humana. I així, mutar amb el temps i esdevenir els extraterrestres que sempre hem ambicionat esdevenir. Sempre hem explicat històries d’extraterrestres, quan els primers i principals extraterrestres serem, evidentment: Humans.

Fins la fi dels dies i alguna nit.

Comentaris

  • Un món que no escorta[Ofensiu]
    Yanira | 14-02-2014 | Valoració: 9

    Espero que aviat, siguis l'expressió d'un pensament universal.

  • Crec que ho entens massa bé [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-01-2014 | Valoració: 10

    Dos nos fan un sí. I dos-cents nos fan un sí molt afirmatiu. Crec que escrivint tots aquests nos, totes aquestes coses que no entens estàs verbalitzant tot allò que t'agradaria. Escriure el no és començar a escriure del sí. Has dibuixat amb detall el nostre món, l'entorn que ens embafa. Ah, diumenge passat vaig fer un cafè al bar de la coral La Violeta de Centelles, després d'una llarga excursió i mullar-nos una miqueta. Entenc i valoro aquest entorn de natura i castells. Ets una gran persona Llamp! i un gran escriptor. Una abraçada Ferreteru.

    Aleix Ferrater