Tots aquells moments que no podré oblidar

Un relat de: filladelvent

Tots aquells moments que no podré oblidar.

llums recurrents

ulls recurrents


Em recorren pel cos
tot d'espasmes
de llums i ulls,
ulls i llums


Jugo amb els mots
com aquell dia que tu
vas jugar amb mi,
mirant-me fix
mentre el focus

roig

t'il·luminava
i m'hipnotitzava.

O com quan vaig jugar
jo,
amb l'altre,
quan vaig jugar, jugar-lo,
jugar-me-la i jugar-me'l
fins que no va poder més...

tristament em vaig equivocar;
va poder més i encara
pot

i em pot.


No puc amb el seu somriure innocent
de nen gran que ja ho sap tot,
que ja no és verge,
que ja no el tinc per mi,
que ja me l'han
estrenat.


I els seus ulls encara em miren fix
mentre brinden per moltes nits,
quasi creient-s'ho,
amb aquells llavis tant
tant;
que no callen, ingenus,
i que em diuen
que em vol

la meva pulcritud,
la meva virginitat,
que la vol,
que em vol,
que em vol
estrenar.

I a mi em dol no poder voler-ho.

I em doldrà si ell no em tasta el primer.

I em doldrà que em toqui si a ell d'altres l'han tocat.

I mentre, a casa,
em vaig tocant jo,
sabent que ell es toca
o que a ell el toca una altra.



Comentaris

  • kispar fidu | 05-02-2006

    M'ha agradat tan el context com l'estructura amb la qual has experimentat! El ritme que li has donat, transmetent la força dels sentiments de la protagonista.

    Sovint els moments que encara no hem viscut (ja sé que no l'he de valorar com a biogràfic...), són aquells que tenim més presents tot i ser imaginats.

    que vagi bé!
    ens veiem!

    Gemm@

  • Un poema molt interessant,[Ofensiu]
    brideshead | 31-01-2006

    tant en l'estructura com en el joc subtil que has fet amb els mots. Seguint la teva recomanació, he llegit la introducció ben atentament i tens molta raó quan dius que "tots aquells moments que no podré oblidar són els que no hauré viscut".... Cert. Tot allò desconegut no és possible oblidar-ho. En canvi, totes les vivències, tot el que recordes, pot ser que alguna vegada es perdi en l'oblit.

    M'agrada aquest primer experiment (ens dius que n'hi haurà més) sobre la virginitat. Aquest voler i doler, aquest "sí però no"...

    Cap al final del teu poema, quan escrius els tres versos separats començant per "I...", m'ha semblat veure-hi una contradicció. Fins aleshores el fil argumental segueix un mateix camí, un únic objectiu, però en arribar a aquests, se m'han plantejat unes quantes preguntes... els seus ulls, els seus llavis només et diuen que et volen verge mentre que a tu no t'agrada aquest desig seu; en canvi, "et doldrà si ell no em tasta el primer", i "em doldrà que em toqui si a ell d'altres l'han tocat".... Amb tot, arribo a la conclusió que vols dues virginitats trobar-se per primer cop... és això?

    En qualsevol cas, he trobat original la forma i el bon ús de les paraules. Mots acurats, buscats per a una sonoritat que va donant força al contingut del poema.

    Crec que és un poema molt treballat de dalt a baix i et felicito sincerament. També crec que aquest poema mereix ser més comentat, sobretot per aquells que en saben força de poesia. A mi particularment, m'agrada llegir els poemes, fer-los "una mica meus", intentar entendre el que l'autor/a ha volgut dir, processar-ho i intentar transmetre'l en les meves paraules.

    Una abraçada, Glòria. Fins la propera!

  • ho sento[Ofensiu]
    jaumesb | 25-01-2006 | Valoració: 10

    sent que la virginitat pugui ser una estrena, de fet ho és, però una estrena no vol dir un primer cop, potser vol dir un primer cel, però cada cel és un primer cel.
    la virginitat no es perd, es guanya quan som capaços de desprendre'ns de les maletes