tots al pedregar

Descalços, nus, batuts,
Nafrant-nos a cada passa

Sagnant caminarem
amb un llegat immund, assadollat
sense saber-ne fer net

Endolats sense dols
amb el cadàver insepult a coll
exèquies i despulles ens empaiten

En farem un fossar fons i fosc
Sepultarem ferums i trompades
D'un poble atapeït i sadoll
que lànguid a la inòpia
silent desapareix

I com el rossinyol cantant a la fosca
xiulant embelleix la contrada
Enganyarem la ment
però no pas el cos
que ens recorda sempre
mals i dolors feixuts
I com des d'ells
encimbellarem
pics escarpats i cimalts
per ampliar miradas
i fer-ne'n de cadenes, fusells i maluries
solsment escòries