Cercador
Totes aquelles preguntes
Un relat de: Marina Prat Tapiz- Compartir:
Sí tot té una explicació, d´ on hem sortit? Els científics diuen que d´uns gasos que.... es van barrejar i... Sí. Molt bé, molt bé, però d´ on van sortir aquells gasos?
Si diuen que la màgia no existeix, d´on hem sortit? Per art de màgia van aparèixer els gasos dels científics, no?
Per què els humans som tan cruels?
Qui ens va fer? Déu? I, si és així, qui va fer Déu? Els humans?, la màgia?
Es pot trobar la felicitat? No s'acaba mai l'infinit?
Existeix la perfecció?
Com és la mort? No te' n recordes de res i prou? O bé tornes a néixer?
Per què hi ha gent gran que no els agrada els nens petits? Potser es pensen que no son prou llestos, o que cometen massa errors. Ells també van ser petits, potser és perquè no van poder gaudir de la seva infància?
Per què són tant importants els diners? Si només són un objecte, o no?
Per què deixem de banda a les coses que tenen una vertadera importància? No ho sé, estar amb la família, si ens agrada, escoltar música o... riure!
Encara que a vegades ens sembli que no, riure, és molt important!
El llibre "el petit príncep" diu que els números, i tot això no tenen importància, i que la gent gran no saben el que volen els nens petits són els únics que saben el que volen, juguen amb una nina de drap i si els hi prens, ploren.
Aquest llibre, fa pensar molt.
Per què avui en dia tot i tenir aparells que ens fan la vida molt més fàcil, ens queixem?
Per què sempre volem més, i mai no en tenim prou?
Si ho tinguéssim tot, seriem feliços? I existeix aquest tot?
Penseu més preguntes, segur que us costarà trobar la resposta, si és que la trobeu.
Marina Prat Tapiz 12 anys
l´Autor
14 Relats
20 Comentaris
21632 Lectures
Valoració de l'autor: 9.36
Biografia:
Bé doncs jo vaig néixer a un poblet petit que està al Bages que es diu Santa Maria d'Oló, l'any 93, i als sis anys varem venir a viure a ripoll, fins al dia d'avui.Aqui vaig guanyar un 1r premi d'aqui a ripoll, que es diuen els premis Joan Triadú, i això em va animar i vaig començar escriure desde llavors, que deuria tenir uns...8 anys diria, mes tard vaig tornar a guanyar aquest premi, aquest cop en tercer lloc.
I a 3r d'ESO, desde l'institut varem participar al concurs de relats que organitza cada any la coca-cola, quedant en segon lloc de Catalunya (que com que el concurs era en castellà no he penjat el relat però algun dia el traduire i el penjare) Tot això m'ha anat animant a continuar escribint, i bé, m'he anat defensant com he pogut, així en petit format.
Sempre intento expressar les meves idees i el que penso, intentant fer reflexionar a les cuatre persones que per casualitat em llegeixin, i que pot ser entenguin la meva manera de veure el món. Sempre intento ser original i no enrotllarme gaire, ja que sóc una persona que m'agrada molt anar al grà. És molt possible que això faci que els meus escrits es quedin en idees però bé... només és una aficció que tinc i que m'agrada compartir.
Això és tot diria, esper-ho que us agradin els meus relats qui els llegiu i us agraire totes les propostes i comentaris que em feu per poder millorar.
Gràcies.