Tota la vida

Jo també ho he pensat molt això de condemnar algú per sempre més a estimar-me més que a deixar-se estimar, per totes les llàgrimes de sang que he vessa per ell i per l'educació que hem rebut

una imatge dura la del poema, que resolts amb una força descriptiva colpidora.

Llàgrimes de sang... això denota l'expressió d'un trist amor. Sempre torna.
Gràcies pels ànims i pel comentari.


Sergi

Intens i nítid, un clam d'aflicció, que colpeix.

Una forta abraçada, Estel!

m'ha encantat.
Curt i breu com un bateg d'aquest cor que sempre l'estimarà..

Els relats curtets sempre els he trobat magics.

No et conec però ara ja se de tu. salutacions de mar

traspuen els teus poemes, Estel! Quanta capacitat d'estimar, aconsegueixis o no , aquest amor. Has tornat a escriure un poema bellíssim.
Una abraçada.
Nonna_Carme

Tant bonic i tant trist amiga. No poder consumar un amor és el pes més terrible que es pugui arrossegar. De totes formes segur que et farà molt càlida per dins. Entenc molt bé el que dius i no sé quina solució té. Em solidaritzo amb el teu mal preciós.

Un petó,

llacuna

El sentiment de l'amor és dolorós quan no pots compartir ni el temps ni l'espai amb l'ésser estimat. I, malgrat hi hagi molta distància espacial entre els dos individus, la seva força pot perdurar en el temps.

Felicitats pel poema, Núria!

Núria

Ei, bonica! No m'havies dit que havia tres noves publicacions al teu espai... quin goig en veure-les!
Avui que, per fi! la feina m'ha deixat una estoneta lliure, començo per la darrera i aniré baixant... o pujant, si tornes a publicar novetats!

En el teu poema, tant breu, es parla paradoxalment de TOTA una vida, que pot semblar a priori un temps llarg... però que només és un sospir, melancòlic i trist, en mig de la història de tants amors viscuts de lluny, amb la distància per mig, com si d'una tradició maleïda es tractés.

T'envio una abraçada de les que apropen,
Unaquimera

sentint l´amor a prop, pot ser un turment, però també un consol. No es pot esborrar del cor, allò que hem escrit amb paraules sinceres.

Curt, però colpidor poema,

Pilar

És molt trist. No t'enamoris d'una persona, enamora't de mil i estima't al màxim. Tu tens una estrella, igual que jo, però d'alguna manera ens hem de desfogar, no? Si el món ens fa la vida injusta, passem del món i fem-nos justícia a nosaltres mateixos...


Sergi

Belles paraules tristes que reflecteixen aquest estat de voler irremissiblement i no poder dur a terme el que desitges. Potser per aixó és per sempre.
Una forta abraçada

Tota la vida no sabem si és un temps curt o llarg... Però t'entenc. quan diem tota la vida, estem dient per sempre... Amor i cor i vida és com l'etern triangle. Un poema curt però profund, no cal més ho diu tot.

Salut.
onatge