Tota la veritat

Un relat de: jorge Montolío Millán
Quan vaig començar a treballar al Geriàtric Taronjer, prop del Paral·lel, em pensava que m'esperava una feina trista, un contínu comiat de avis que es morien, un darrere altre.
Però, no sé que va ser, no sé si es per que era estiu i estava contenta, o pels vodkas amb gel que m'oferia en Jaume (un avi) i que es guardava dins una cama de fusta trucada, o per que vaig coneixer la Berta, una amiga que encara conservo. No sé que va ser, segurament un plegat de cosas que em van traslladar a un mon de festa on continuament sonava l'Spanish Bombs, de The Clash. Un mon tranquil i feliç, ple de iaios que em van ensenayar que t'has d'agafar la vida amb alegria.
Però no tots el avis eren igual, no. n'hi havia un, només un, que, déu meu, era horrible: tenia una cara de gos que amb la que sembalav que t' insultés amb la mirada, amb uns llavis de cuir, amb arrugues que li modificaven el mostre, i el tranformaven en un mapa del metro humá, ple de línees i traços.
Portava un mutilat bigotet digne d'Asterix, però ell mai sonreia, i parlava molt poc. Finalment em vaig decidir a parlar amb ell:
-Bon dia...
-El rei, el rei es un cabrò...
-Què?
Vaig mirar la seva fitxa:
ANTONIO TEJERO MOLINA
-Saps que va passar el 23 de febrer del 81?-estava delirant, parlava molt fluix, amb els ulls tancats.
-Un cop de estat, no? Un intent de cop de estat, vaja.
-No, no, no... O sigui... sí: el cop va fracassar, sí.
-Gracies al rei.
-No no no no!-va començar a mourer el braços com un boig- El rei volia fer el cop d'estat! El rei ho savia! El rei ho va preparar!
-El rei volia tornar a una dictadura?
-No no no: no es tan idiota: volia fer vuere que slavava espanya per quedar bé.
-Anda ya!
Va morir allà mateix.

Comentaris

  • Carai[Ofensiu]
    asurath | 09-03-2011 | Valoració: 8

    si que ès cert, bé, podria ser. Ai ai ai que potser has donat a la diana.