Tota la calma (al cos)

Un relat de: Bitxa

Envellim junts,
de vegades a deshora
i m'empenys a perdre el seny,
a sentir-me encara jove.

Jo et poso fre
i crec que t'equivoques,
tu et revoltes contra tot
i em dius només una estona.

I aquest només,
comença a donar voltes,
em fas l'ullet i jo vençut
em poso a les teves ordres.

I em dónes goig
i goig dónes encara,
el dia que ens allunyem
m'arribarà tota la calma.

Comentaris

  • i tan jove com ets encara![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 20-11-2009

    Bingo Josep, has pillat del tot el meu poema, era masa clar, em sembla.

    I d'aquest teu que diré? Doncs que té un ritme preciós, que sembla una dansa de cosos fregant-se, allunyant-se i apropant-se, en aquesta dansa que és l'amor, el desig, i també m'encamines cap els sentiments oposats.

    Segeuix així!

    Ferran

  • Deixa't[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-11-2009 | Valoració: 10

    "i m'empenys a perdre el seny,
    a sentir-me encara jove."

    Donat permís per ser jove....