Cercador
TOTA EN EL PAPER
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
Saps? Avui he tornat a la casa i assegut
a la soca de l’om t’he escrit una carta.
He anat a caminar pel camí dels til·lers
i he trencat un tany de romaní, avui no és
florit com el que enrinxava els teus
cabells i he pensat que quina sort que tenen
les fulles que no estan soles.
A la cuina avui hi ha un foc fred i a la volta
de rajols d’un vermell gastat del forn
buit he vist les teves mans que treien el
pa daurat.
Pujant l’escala he sentit l’escalfor
d’un petó i el gat que miolava, els quartos,
que ara veig immensos i freds, m’han fet encongir
el cor.
Recordes el soroll de la pluja a les teules
i el vent als finestrons que escoltàvem abraçats
dins el llit?
Saps? He esperat fins el vespre per
veure la lluna com pentinant-te t’omplia d’estels
el mocador verd que duies al coll mentre
tu enjogassada et bevies la nit.
Saps? No hi tornaré més, em fa massa mal.
Durant els llargs dies que em queden aniré fent un
poema amb mots del no res, fins que et tingui
tota en el paper i així, parlant, rient
i plorant amb tu, aniré escrivint fins a morir.
Comentaris
-
M'agrada molt aquest poema[Ofensiu]allan lee | 08-11-2011
de fet m'agrada molt com escrius. La casa es fa tan gran i freda, quan manca algú estimat! Jo també he hagut de marxar de cases que el temps ha clausurat o desfet, i he fet el que tan bé descrius aquí: les he escrites, en la memòria i en el paper, perquè estiguin amb mi fins al final. Una abraçada
a -
Quants records...[Ofensiu]AVERROIS | 16-10-2011 | Valoració: 10
...quantes imatges, quantes carícies poden quedar impreses en la fulla d'un paper. Aquest espai en blanc que et demana una mica de caliu, que hi deixis dil·luir les teves rancunies, que hi acaronis les teves tendreses, que estimis cada mot que recordi l'amor. Un espai en blanc que després tindrà vida propia i una part de la teva s'haurà amagat darrera de les paraules.
Una abraçada i mercés pels teus comentaris. -
en el paper, a la pantalla..[Ofensiu]magalo | 12-10-2011
Gràcies per les paraules que em dediques al poema "somriu" i sobretot per les que comparteixes amb nosaltres en aquests versos nostàlgics tan plens de tendresa. En el paper, a la pantalla, jo seguiré provant d'aprendre a expressar-me com em dicta el cor.
Se que el meu estil acaba anant gairebé sempre a la rima. Alguns cops m'en vull allunyar però em costa evitar-ho. Vaig buscant poemes escrits com voldria escriure jo. Aquest n'es un.
un petonàs
Marta -
La força d'un paper[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 12-10-2011 | Valoració: 10
És impressionant i molt ben trobada aquesta idea de deixar un amor en un paper fins que desaparegui. Bona idea per a dur a terme arribat el cas. Escriure sempre va bé, relaxa. I de passada ens relaxes als que et llegim. Escriure, escriure fins a no deixar res... ho trobo bestial! Una abraçada.
Aleix
-
"Tota en el paper" Què bonic![Ofensiu]Núria Niubó | 12-10-2011 | Valoració: 10
Quanta melangia i quant d'amor!
Cada estrofa, cada vers m'ha envaït de tendresa i he sentit també aquell mal al cor d'una absència enyorada.
Delicat i emotiu.
Un poema preciós Pep.
Una càlida abraçada
Núria
-
Poema d'amor, poema d'enyor[Ofensiu]aurora marco arbonés | 12-10-2011 | Valoració: 10
He seguit amb tu els camins i les estances de la casa. I he copsat el dolor que l'absència de l'ésser estimat produeix en l'ànima.
M'han agradat les al·lusions a objectes quotidians i doméstics tal i com eren abans i com són ara.
Poema d'amor, poema d'enyor
Valoració mitja: 10
l´Autor
116 Relats
491 Comentaris
95706 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com