Tot té un preu

Un relat de: Joan G. Pons

Una persona li diu a l'altre: Per què em dius Bon Dia... tu què saps del meu dia !
L'altre li contestà: No sé res. És un desig amical.
- Doncs menys desitjos i més fets. Regala'm 100 euros.
- No els tinc ni disposo per regalar-tel's.
- Veus ja no tinc un BON DIA.
- El teu dia té PREU ?
- Tot té preu !
- I la gratuïtat ?
- Un invent dels que no volen pagar.
- Segueixo desitjant un gratuït BON DIA !
- Mnnnnnnnnnnnnnnnn.... i marxar !
Al capvespre el mòbil d'aquesta persona sonà:
- Gràcies. Avui tot ha sortit normal i no he pagat res. He guanyat !

I va desconnectar. I jo envoltat, i no massa agradablement, d'unes afirmacions que s'havien clavat com fletxetes dins el meu codi de valors.

Qualifica de dia normal (segurament hi han més signes de normalitat, però aquest té prioritat) "que no ha pagat res".

Em costa entendre-ho. Em costa acceptar-ho.

El torno a trucar...

Comentaris

  • Molt irònic[Ofensiu]
    llamp! | 22-03-2009

    La gent no dóna "abraçades" gratuïtes. Però els conceptes "gratuït" i "de pagament" no haurien de tenir cabuda en les relacions personals, sinó només en les transaccions comercials.

    Per a mi: unes "Gràcies", una encaixada de mans, un somriure d'un nen, un "Bon dia!" no tenen preu si l'interlocutor ho diu amb el cor i l'ànima.

    Bona reflexió la teva.

  • Bon dia Joan[Ofensiu]
    Melcior | 08-10-2008 | Valoració: 10

    preuar , comprar , i vendre , vetho-aquí el preu de la nostra existència . de fet , no en sabem més , som un xic llarg de simples .
    Endavant!