Tot somni és possible

De vegades, els somnis s'acompleixen quan ja hem deixat de lluitar per ells. La resignació i l'acceptació de les nostres limitacions ens ajuden a ser feliços amb les nostres realitats. Però el teu relat demostra que els somnis es poden complir, fins i tot quan ja hem acceptat que no es podran fer realitat.
Un gran conte, amb moralitat inclosa, l digna del millor filòsof. Fantàstic.

m'agraden els teus relats, felicitats

De vegades ens capfiquem a fer una cosa, i no hi ha manera que ningú ens ho tregui del cap. De fet, potser no cal perquè aquestes obsessions, ben portades, formen part del món dels somnis, de les il·lusions.

Però el més important, crec jo, és no voler-ho fer de totes totes, sinó tenir-ho present, mantenir-nos a l'aguait... és aleshores, mentre vivim, quan els somnis, de vegades, apareixen.

Una amiga meva em va dir, ja fa temps: "Mai no se't concedeix un desig sense que et sigui donat el poder de fer-lo realitat." I crec que tenia molta raó.

Tot somni és possible.

LLIBRE

No puc deixar passar més dies sense dir-vos, a vosaltres els set autors que veu fer realitat Els contes dels més petits de relatencatala.com (estepa3, güitxi, Hannah, ponni, REGOR, Safir i uanra) que em va fer molta il·lusió veure con signàveu els vostres contes. Espero que no oblideu aquest Sant Jordi... el primer, potser, de la vostra futura vida literària...
Un petó ben fort!
-Joan-

Aquest és el Nanorelat que he presentat amb el tema Sant Jordi 2060. Si aquest comentari el llegeix algú d'aquí 50 anys, que comprovi si la realitat s'apropa a la meva predicció. Jo no crec que hi sigui.

Gran èxit a la paradeta d'RC

Estepa3, güitxi, Hannah, ponni, REGOR, Safir i uanra signaran molts exemplars del llibre "Els contes dels més vellets de relatsencatala.cat".

Quan tenim un somni el que hem de fer és no parar de somiar. Desitjar-lo amb tot el notre cor, i si nosaltres no podem arribar ell ja ens vindra a buscar.

Un relat molt curtet i molt senzill però preciós i profund.

Una abraçada de Hannah

Un relat que d'una manera molt senzilla et diu una gran veritat!!!!

Moltes gràcies per haver llegit la meva lectura. Saps que la Núria Gausachs, tot i la meva edat, m'ha de corregir els escrits? És una bona mestra i per això sempre troba el que no esta bé, o el que falta per dir... Aquest relat teu l'he trobat molt dolç. Una tortuga que desprès de voler-se canviar per un animal que no li correspon, troba que ja li escau la vida de tortuga i la natura li fa un regal, la visita del Arc de Sant Martí. Si ho explica a les companyes, de ben segur que no la creuran. De vegades és el que comporta viure la realitat! Ens trobarem, David.

....però ben escrit i molt agradable; té també un punt de poètic, sobretot el final:

A l'endemà, va parar de ploure i va aparèixer l'Arc de Sant Martí al meu voltant. L'Arc de Sant Martí va arribar a mi.

Benvingut a RC, espero que seguix publicant els teus relat

Lluís

La tortuga que surt a la història és com si fós l'Aldabra, la d'aigua, perquè la tortuga que volia volar vivia en una estany.

Molt bé. La tortuga és la gran o la petita de la fotografia?