Tot s'ha acabat

Ja no sé que fer. És tancar els ulls i veure't, recordar-te, somiar desperta amb tu, imaginar-te al meu costat, recordar els petons passats, obrir els ulls i notar com cau una llàgrima.

Sé que et necessito, sé que et vull, però també sé que tu a mi no em necessites, sé que sóc un joc, un entreteniment per tu, sé que pots viure sense veure'm, sense saber res de mi.

Et van fer mal i no et culpo per això, però me n'estàs fent a mi, si no hagués passat res, ara també estaria malament, també ploraria, però seria diferent seria plorar per el fet de sempre, ara en canvi es plorar per haver-te tingut i al moment haver-te perdut. Per a mi ets més que una persona, ets una part de mi, ets un sentiment que no em deixa ser feliç.

A vegades penso en aquell dia que varem parlar per primera vegada, tot i que no recordo res, sé que va ser especial, sé que va sorgir una espurna en el meu cor, sé que la teva mirada em va quedar marcada, sé que costarà d'oblidar-la. Què hauria passat si no t'hagués conegut? Segurament no hauria conegut l'amor, segurament no hauria conegut el sofriment, segurament no hauria conegut el moment en què penses que ja res val la pena, segurament...

També penso en quan estàvem junts, com anhelava que arribés la nit, com desitjava que m'abracessis, i em diguessis totes aquelles mentides que ara fan tan de mal.
Disfrutava cada segon al teu costat, el meu cor sempre exaltat, la meva boca esperant un petó teu, la meva vista buscant una mirada sincera, les orelles esperant paraules dolces, el cos una caraicia...

Voldria sentir odi per tu, simplement no puc. T'has portat massa bé amb mi, sempre m'has respectat, sempre m'has fet sentir bé. Ara ja s'ha acabat tot, et continuaré tenint aquí al cor, continuaré pensant en tu, continuaré somiant amb tu, algun dia aconseguiré oblidar-te, fins que no arribi aquest dia m'hauré de conformar, t'estimo, cuida't.