Tot serà mentida

Un relat de: jordiclusella

Maleït sia aquell qui abraça
amb una daga a cada mà,
i regala somriures i plors de mentida
que inventarà a la seva manera
per representar el millor guió.

Maleït sia aquell qui assumeix
en les esquenes dels indefensos
el millor mural per clavar
ganivetades amb la llengua,
carregades de falsa complicitat.

Enfront boques hipòcrites:
mantinguem els punys
en posició preventiva
i les orelles en repòs,
perquè a la llarga,
tot serà mentida.

Comentaris

  • Reivindicant allò que no t'agrada[Ofensiu]
    Xanxaneta | 30-11-2005

    Això és el que fas en aquest poema, amb força i decisió. En tres estrofes resumeixes perfectament la teva opinió d'aquest tipus de persones i els versos són tan contradictoris com els mateixos hipòcrites... Trobo molt ben buscades les metàfores que has fet servir.

    Segueix reivindicant i escrivint sobre tot allò que si poguessis canviaries. Jo et seguiré llegint.



  • uauau![Ofensiu]
    Capdelin | 20-07-2005 | Valoració: 10

    comença la funció, s'aixeca el teló: mireu-los com parlen amb ganivets de cartró... animant als pobres indefensos treballadors que aixequin catedrals i palaus i nacions... hi ha aplaudiments, hi ha qui s'ho creu tot...
    són ovelles disfressades, llops... només ulls desperts els descobriran quan canvïin de vestuari després de cada funció... som tant innocentots que encara els demanarem un autògraf, per favor...
    tio, l'has clavat! tens un estil punyeny, directe que ja saps que a mi m'encanta... dius el que no diuen els altres i d'una forma que els altres no ho fan...
    rere queda aquella poesia que ens va portar al romanticisme nyonyo... ara és hora de colpejar, de parlar cru, de tocar tots els temes des d'altres cantons del cubisme de la paraula...
    et tinc a preferits... i em trec el barret, amic!!!
    una abraçada!