Tot segueix igual

Un relat de: carpinxo

T'aixeques, com un dijous qualsevol, sense ningú al costat, com comença a ser habitual i, òbviament, sense esmorzar al llit, com sempre has somiat. I ho fas a una hora intempestiva, prou tard com per, avui també, no ser puntual, però no prou com per desistir del teu intent de començar el dia.

Vacil·lant arribes al bany, amb aquesta cara de mala llet que mostres abans del primer cafè. La mateixa des de fa trenta anys. Et queda el consol, però, que ara has canviat el Cola-Cao pel Nescafè, encara que desitjaries tornar a saborejar aquells Frosties que estúpidament vas substituir pel vici de la nicotina.

I et refàs a la dutxa, desprès dels 10 minuts d'inexpressivitat davant el mirall. I mentre sents caure l'aigua per l'esquena i en Bassas et recorda hora, data i temperatura, maleeixes, com el matí anterior, el programa nocturn de torn. T'eixugues el cabell, que malgrat desaparèixer a poc a poc, continua rebel i arrissat. Mires el rellotge, i comproves el que fa dos minuts sospitaves... que fas tard. Et beus el cafè al passadís, quan encara està calent. Deixes la tassa a la tauleta de l'àvia del rebedor. «L'àvia!», penses. Avui és dijous, i com qualsevol dijous, avui toca dinar amb ella.

Et farà macarrons i llibrets «d'aquells que t'encanten». No goses dir-li que ja no tens 12 anys perquè en realitat té raó, t'encanten. I de postres, meló «d'aquell tant fresquet». Com cada cop t'oferiràs voluntàriament per desparar la taula, sabent que t'enviarà al menjador a fer la migdiada, i que et portarà aquell turrò fet per ella «que fa temps que no menges». I li diràs que no, que estàs tip, iniciant en aquest moment l'esperada discussió. Et dirà que no menges, que estàs molt prim i que no et cuides. Tu li respondràs, mentre endrapes (inconscientment) el turrò, que sí, que menges i que si estàs prim és perquè fas esport. Voldràs amagar-li que si no menges és perquè no tens temps ni gana. Que quan dines cuines plats preparats i quan sopes menges el que deixes per dinar, fent gala de la vida sedentària que vas començar amb la universitat.

Marxaràs de ca l'avia un cop comenci la telenovel·la aquella que han reprès per enèsima vegada. Li faràs dos petons i ella et deixarà cinc-centes pessetes a la butxaca. Tu, també dissimuladament, les hi tornaràs a deixar al seu moneder, com sempre. Encara mig embadalit per "el orujo del pueblo" t'endinses per la boca del metro de la interminable línia vermella. Continuen en obres, com la setmana passada, i l'anterior, i l'anterior... No pagues, i et saltes la barrera. Oficialment com a protesta per demanar un autèntic transport públic i gratuït, en realitat perquè no tens un ral.

Arribes a casa i tanques la porta, deixant enrere un altre dia, que t'acosta als quaranta i t'allunya dels vint. Però no passa res, perquè tot segueix igual. El got de cafè segueix a la tauleta. L'àvia i els seus macarrons continuen instal·lats en els dijous. Els cabells, malgrat tot, resisteixen a la vida sedentària. Saps que aquelles obres del metro demà continuaran inacabades. Fins i tot els somnis segueixen on els havies deixat. Potser demà t'aixequis amb l'esmorzar al llit. Qui sap...

Comentaris

  • Quina realitat...[Ofensiu]
    Dida | 15-11-2009

    Tan cert, tan correcte i precis!! Jo tb anava a casa de l'àvia a menjar un cop la setmana i sasp q menjava??...Llibrets i macarrons mmmmmm i son tan bons!!
    La rutina...qui no te rutina?? i quanta gent esta sola igual que tu??
    Una abraçada Carpinxo

  • la vida grisa del dia a dia,[Ofensiu]
    Avet_blau | 22-01-2008 | Valoració: 10

    la vida grisa del dia a dia,
    amb el pas del temps anodi i feixuc.

    els anys que pasan sense cap sorpresa,
    la vida que s' esmuny entre els dits.

    a cada dia li cal una espelma,
    un record, un canvi, un regal,

    que pinti la vida i li doni il.lusió.

    Avet

  • m'agrada[Ofensiu]
    Emma_ | 24-01-2006

    m'agrada que mentre expliques com transcorre un dia "com qualsevol altre" se'n destil·li alguna cosa més de tot plegat, tots somniem i encara que cada día sigui igual que ahir, no ho és pas......
    com diria lax'n'busto: i a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar, les coses no convien, però tu ja no ets qui eres abans

    ánims i segueix escrivint aquest realisme m'agrada ;-)

  • el pas del temps...[Ofensiu]
    ROSASP | 11-08-2005

    Encara que molts cops en doni aquesta impressió, tot canvia amb el pas dels dies.
    La percepció i la capacitat de sentir el moviment de la vida, va evolucionant amb nosaltres.
    El temps sembla aturat quan et sembla reproduir imatges i sensacions, però nosaltres ja no som els mateixos.
    M'agrada perquè entre els fets quotidians i repetitius, s'albira la il·lusió d'aconseguir un canvi en l'essència dels somnis. Començar a creure que es poden realitzar, és un pas vital per dibuixar un dolç somriure...

    Benvingut i fins la propera!

  • Aparentment, però en realitat no. Oi?[Ofensiu]
    Jofre | 11-08-2005 | Valoració: 9

    Un relat ben redactat.
    Sense pretendre forçar una atmosfera i una situació que també semblen assumir-se amb aparent resignació.

    Però no ho crec pas.
    També hi ha incorformisme i voluntat de canvi.
    En sorprèn que hagis fet servir "pessetes" i "ral"; diners i cèntims també valdrien -segons la meva humil opinió- per donar el mateix valor al relat.

    Enhorabona Carpinxo!

    PS. Segueix escrivint. Tot canvia.
    :-)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

carpinxo

6 Relats

12 Comentaris

7617 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer a l'Empordà, un dimecres qualsevol de ves a saber quin any. Terra de tramuntana i de bojos... una cosa duu a l'altre, espero. No he publicat res, no he guanyat cap premi, no he plantat cap arbre... resumint, que he anat col·leccionant dies fins arribar a avui, on el més destacable ha estat l'obtenció (per fi) del carnet B-1.
Escriure? De fet no em considero escriptor o quelcom per l'estil, ni tan sols ara que sóc capaç de mantenir-me assentat més de deu minuts amb un bolígraf a les mans encadenant paraules, una rera l'altre... Ho faig (intentar escriure) a ràfegues i amb una qualitat qüestionable. Mira!, com el sexe.
Si em voleu insultar o comentar qualsevol cosa us podeu comunicar amb mi a través de la màgia d'internet: splaxca@hotmail.com.