Tot recordant Gerswin

Lavínia,

Referent al que comenta el nostre benvolgut i excel·lent company T.cargol.

1. Ja veus que ser el primer en comentar una obra teva s'ha convertit en un repte. Fantàstic.

2. Probablement sigui, aparentment, vaporós. Però jo hi trobo una explicació. Aquest poema s'ha de llegir escoltant la música que tu mateixa, ja deixes ben clar quina ha de ser.
De fet, la teva biografia, ja especifica que, per a una comprensió adient del teu treball, és necessari tenir en compte les teves afeccions: el swing, for instance.

3. Encara que no vulguis deixes petja, va de veres.

4. Em permets un atreviment? sí?
Gràcies, Lavínia.
És probable, que si compares altres poemes amb aquest, hagi donat més resultat, per exemple, haver escrit "Roger i Gemma", que Gerswin!
Saps per què? No tothom coneix les peces de Gerswin com tu.
Tots, és agosarat afirmar-ho:sí- n'hem sentit a parlar i l'hem escoltat. Però la nostra cultura musical és, com en d'altres camps: superficial.

El teu títol presuposa que els agosarats com en T. Cargol i jo mateix, tenim un extraordinari coneixement del tema. El nostre company ben segur que sí. Jo succint.

En efecte, Lavínia. La teva consistència com a escriptora ha fet que et llegim, però que no et comentem com en d'altres vegades.

Tanmateix, ho has de considerar com un fet absolutament circumstancial.

Petons, poetessa.

:-)

M'afanyo a ser el primer a comentar aquest poema per estrenar.

L'he triat perquè m'he pensat que la música faria l'evocació de situacions, o hi faria de testimoni.

Crec que es refereix - el poema - a que tens el record de la llum de la finestra imitant el corall - bona metàfora- entrant sense trasbals, mentre Summertime t'ennuegava i el soroll del carrer no feia sinó retornar-te a una situació de placidesa del satisfet.

Al meu entendre s'hauria d'epecificar més la intenció que porta.