Tot per la pàtria

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Era difícil entendre d’on treia aquella fortalesa inesgotable, i més després de tot el que li havia tocat viure. L’Adela passava les hores ocupant-se dels combatents: sargint-ne la roba, escrivint-los cartes al front... Havia decidit fer-se padrina de guerra, potser per a mitigar el neguit d’aquella solitud sobtada i prematura. A cada missiva, inflamada de mots d’alè i d’un entusiasme impostat, transmetia coratge a aquells soldats anònims que, dia rere dia, maldaven perquè la propera nit no esdevingués eterna.
L’apatia i la manca d’implicació inicials de l’Adela, que havien estat objecte de tota mena de murmuracions, havien donat pas a una empenta inesperada. Abillada amb una boina vermella, una camisa del color blau de Prússia i una faldilla negra, es veia amb altres dones bolcades amb la causa i que, com ella, havien perdut el marit al camp de batalla. El seu cas era diferent. Un alt comandament li havia comunicat que el seu home, el Genís, havia mort durant una emboscada, però mai no van trobar-ne el cos.
La postguerra va apaivagar aquell ímpetu desfermat , i l’uniforme va deixar pas a un dol rigorós que pintava la seva indumentària d’atzabeja. Aviat va deixar d’admetre visites i limitava les converses al mercat o al safareig públic a la mínima expressió.
Va passar així quatre dècades fins que, desaparegut el dictador, va obrir per darrer cop la trapa secreta que donava accés a les golfes. Va fer un gest i va esperar uns segons, mentre el lleu espetec de la fusta i un so de passes esmorteïdes indicaven que algú s’hi atansava. Enfilada a l’escala, va ajudar un home de rostre clivellat a baixar-ne els graons: el Genís. El desertor que havia llençat el fusell i abraçat la clandestinitat feia 40 anys. Cansat però envaït per un glatir llargament oblidat, va sortir al carrer i, amb l’emoció d’un infant, va deixar-se acaronar pel sol i el vent. I fou llavors quan l’esguard, enfonsat en el de la seva dona, se li va entelar de llàgrimes i vida.

Gregal

Comentaris

  • Resposta a l'Aleix[Ofensiu]
    Gregal | 22-01-2018

    Hola, Aleix.

    Moltes gràcies! Segons la premsa de l'època (segona meitat dels setanta), algun cas hi va haver de gent que va passar quatre dècades tancada després de la Guerra Civil. El més habitual era que els descobrissin abans, però alguns se'n van sortir.

    Em sembla que he tocat el botó de comentari ofensiu per accident (és molt a prop del de respondre). :O Que el webmaster no en faci cas!

    Ens llegim. Una abraçada!

  • Sorpresa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Caram, no m'esperava aquest final! El marit amagat a les golfes quaranta anys! El que s'ha de fer per sobreviure! Ara, crec que és una història que més d'un haurà viscut, tant el d'ell com la vida d'ella, vestint-se com millor li convingués. Magnífic! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Gràcies![Ofensiu]
    Gregal | 21-01-2018

    Hola.

    Moltes gràcies!

    El Genís, com ja apareix a la primera part del relat, és el marit de l'Adela, un soldat que aprofita una acció amb moltes baixes (de fet, el donen per mort) per a desertar i tornar a casa seva, on viu amagat fins a la mort de Franco. En acabar la guerra, l'Adela ja ha fingit prou adhesió a la causa nacional (ja no és sospitosa de res), s'aïlla i aparenta ser vídua per a minimitzar el risc que els veïns descobreixin l'amagatall del seu home.

    El text vol ser un homenatge als anomenats talps del franquisme.

    Ens llegim. Una abraçada!

  • Excel.lent relat. Felicitats[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 20-01-2018 | Valoració: 9

    M'agrada molt.

    Aquesta dona que en un principi era una heroïna i una inspiració per als seus aliats, fins que de sobte l'aparent mort del seu marit la transforma en una dona adolorida i entristida, vestida de dol, acorralada per la seva pròpia tristesa i per l'enyor del seu marit.

    El que no he entès és al final l'home que surt dels soterranis i surt a la llibertat i a la felicitat. ¿Qui és en Genis?

    Ens veiem per Relats. Salut.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: