Tot mirant la nit estelada

Un relat de: Antònia Puiggròs Muset
Feu-nos un senyal, constructors de ciutats
on fan de fanals les estrelles.
No en el pensament, fòrum absurd,
a voltes crèdul, a voltes incrèdul
al compàs dels tambors de la por.
Feu-nos un senyal, habitants de les terres
on fan de lluernes les estrelles.
No en els trencadissos sentiments,
corrents d’aigües enterbolides,
miralls antics que no reflexen la llum.
Un senyal per a nos , navegants de l’espai
que seguiu els fars de les estrelles.
Un senyal lluminós, inequívoc,
al bell mig de la volta estelada.
I sabrem amb certesa que no estem sols
en aquest ínfim racó de l’Univers!


Comentaris

  • He quedat atrapada[Ofensiu]
    Entremons | 29-01-2013 | Valoració: 10

    en aquest bellíssim poema, Antònia. Com molts, també anhelo la llum que ens ha de portar certeses que englobin tota parcialitat i on tot hi encaixi.
    La teva descoberta m’ ha portat a la meva descoberta i ara assaboreixo el tast dolç que sorgeix quan hom troba mirades germanes.
    Un plaer trobar-te! Aniré llegint-te!

    Una abraçada! :)

    E.

  • FINS QUAN ENS IL·LUMINARÀN LES ESTRELLES?[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 04-09-2012 | Valoració: 10

    Tens molta raó, és un poema trist i malauradament cert!
    Sento moltíssim que t’hagis d’integrar en aquest grup. Els teus pares deuen patir prou però, entenc el teu sofriment veient l’esforç que fas per anar tirant endavant i la tristesa que et provoca veure que aconsegueixes en prou feines anar aguantant en ritme!
    Acabo de llegir el teu TOT MIRANT L’ESTELADA i m’agradat molt, es curiós, però el que vaig escriure abans de MARE, ENS IMPORTA CASA NOSTRA? dit d’una altra manera, expresso amb rebel•lia la manera que tractem el món i certament, crec que a la llarga el destruirem i haurem d’anar intentant trobar altres planetes que ens puguin acollir, tot i així, som tan barruers i incivilitzats, que estrany seria que fóssim capaços de conservar-lo.
    Una abraçada Antònia i gràcies pel teu comentari tan ample i revelador.

    Gemma

  • De les poques coses[Ofensiu]
    rautortor | 30-08-2012


    ...autèntiques que encara resten a la nostra disposició. Fins allí no hi arriben ni els especuladors ni els destructors del medi ambient, ni els polítics.

    Que algú ens faci algun senyal, si us plau! Perquè encara ens resten forces per seguir gaudint de l'autenticitat que recordem de quan érem petits. Les nits a l'era, repassant de memòria les constel·lacions amigues, o escoltant els mussols o, simplement, notant a la pell nua la fresca de la marinada, sempre fidel.

    Gràcies per aquest desig d'autenticitat, ara que les circumstàncies, per desgràcia o pel nostre mal cap, no ens prometen pas el retorn a allò que ens va ajudar a ser com som.

    Raül

  • Com voldríem rebre´l,[Ofensiu]
    allan lee | 30-08-2012

    aquest senyal! Una veu, una llum; quelcom que ens digui: No esteu sols. El somni dels nens que imaginen altres universos! Carl Sagan va escriure força sobre aquesta passió. Una abraçada, Antónia. Sempre m'agrada llegir-te. Dir m'agrada és poc.

    a

l´Autor

Antònia Puiggròs Muset

49 Relats

148 Comentaris

40343 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!
També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.