Tot just...

Un relat de: aleixvb

Tot just conec les coses.
Tot just em conec a mi mateix.
Tot just començo a sentir...
Tot just sé que els sentiments són traidors.
Tot just sé que no val la pena tenir-ne.
Tot just sé res de l'amor...
Però, alguna cosa em bull a dins...
Doctor, digui'm com congelar-me
que no aguanto més...
Tot just fa cinc anys que ho aguanto.
Cinc anys que cremo...
Una cremor gelada...
Un no-sé-què que m'empeny,
a seguir endevant i a escriure...
I a pensar... I a donar voltes a tot,
a cada paraula teva, meva...

Em sento lligat. Em sento lligat.
La meva idea d'amor i llibertat,
no era pas aquesta...
Com més penso, més fosc ho veig.
Com més crema, més fosc ho veig.
Un no-sé-què, que tiraria al mar,
que navegués sense rumb i,
atraqués en un altre port i a mi,
em deixés tranquil. En pau...

Tot just coneixo el mot "estimar".
Tot just sé que acaba de començar...
Tot just en sé d'això.
Tot just sé que t'estimo,
o t'estimava...
Tot just sé que t'odio.
Per què?

Comentaris

  • Ets un gran poeta...[Ofensiu]
    Romy Ros | 05-11-2009 | Valoració: 10

    has copsat en poques estrofes tota la vitalitat, incertesa i drama que hi ha darrera el verb estimar. M'ha encantat com expresses els sentiments! Enhorabona!

  • Tot just...[Ofensiu]
    annah | 05-05-2009

    he començt a llegitr el poema ja m'ha enganxat.
    Ple de passió i sentiment. Ple de dubtes, pors, amors, pensaments...

    I, és que no hi ha res millor que abocar els pensaments en un tros de paper per sentir-te un xic més lliure, encra que et sentis lligat.

    Una abraçada!

    Anna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: