Tot i esperant en Ko

La tela impermeabilitzada -de tonalitats os o arrel pelada i escurada pels elements- en una taula de jardí de gespa sintètica artificiosa tenia taques. L'hule amb oli. Se les veia, petites basses daurades, sobre l'estampat de mandales escollit no pas per espiritualitat ni mandangues sinó per fashion. L'hule, amb aquelles clapes post àpat dels de la casa que ja havien marxat oblidant-les, esperava un espiadimonis passavolant que passava saltant pels patis tots mediocres els quals, amb la presència de l'insecte perdien -i així ho podia percebre l'hule- un grau important de superficialitat. Quan l'espiadimonis aterrés podria practicar patinatge sobre oli sobre l'hule, el qual necessitava senzills entreteniments com aquell. Necessitava treure's el que la finestra li havia espolsat. Havia obert la finestra dos cops, aquella setmana, la mateixa en què l'hule va ser adquirit i posat a lloc. La finestra estengué notícies d'un aparell dit televisor i a l'hule se li despertà una pregonesa sensible molt subtil. De resultes va perdre el repòs, estat que el conformava. L'ànima de l'hule perdé l'estàtica serenitat. Se li gravà: "Més de 14.000 ovelles ofegades en un naufragi de vaixell de mercaderia viva". "Mor Lewis, el koala salvat dels incendis a Austràlia". Aquells titulars no se'l treia i li retreia a la finestra en va: estava tancada en banda.

-Ni fa ni dues setmanes em trobava, en un basar oriental, formant part de metres i metres enrotllat (i de prou bon rotllo) per a ser venut. La xinesa que atén no oblida mai un somrís que no sé si ho és o no. Llavors hi afegeix, quan els clients han pagat i marxen, un 'adéu' fruit de l'esforç de fer-lo sonar com el l'idioma que no és el seu. Li surt: 'àd-éu!'

Un cop més es contava a si mateix l'únic episodi de vida que recordava (hauria tingut infantesa? com l'haurien fabricat?, com en ombra se li formulaven, molt de tant en tant), l'hule, en el pati sense personalitat -quin càstig!- desprovist de cap to viu, sobrevivia. Volia fugir.

-Sóc jo- sentí.

Veié el petit koala amb les cremades. L'espiadimonis, que feia poc que feia l'esport olístic, aturà el gaudi.

-Digue'm Ko. Anem?

Darrer l'aparició, s'adonà, l'hule, s'hi engrandia una massa blanquinosa que s'endevinava de textura flonja i que no tenia fi. Un belar que es perdia en els horitzons dels sons confirmava que es tractava de les ovelles indefenses. Inefablement el tros d'hule pogué copsar cada rostre oví, cada mirada, cap era igual. Abraçava els batecs d'aquelles ànimes lliures de cossos mutilats, malmesos. L'hule entengué que calia embolcallar aquells esperits. Va fer marxar la libèl·lula...que no, va voler formar part d'aquell món encargolat que s'acomiadava vers una altra dimensió on només existia l'amor.