Tot i cap compromís

Un relat de: Tanganika
Després de suspirs i gemecs, de carícies i àdhuc d'alguna pessigadeta i xarrup, els llavis gastats, home i dona no deixen d'erosionar-los a còpia de petons profunds, i les llengües, extenuades, no volen deixar de moure's sentint-se sentint-se sentint-se. La respiració nasal escalfa més els rostres enganxats.
Ella ha quedat estirada, amb un ample somriure, el de la satisfacció de l'amor i el sexe, tàndem meravellós. Desprèn la fragància que el gaudi ha regalat i que ha estat, també, aliment.
Ell se la mira, amb la mateixa expressió. Sabent que queden pocs minuts pel comiat. No hi ha compromís. No pot insistir. De fet, ho va entenent. La dona no vol passar d'una passió intensa, sincera, però lluny de l'amenaça del dia a dia. No vol que sigui definit com a por ni com a indecisió ni com a immaduresa, el renya. És així. Són cercles d'intimitat. Com si fos poc!

Comentaris

  • De què em sona?[Ofensiu]
    Ishtar1717 | 27-10-2015 | Valoració: 8

    Una descripció breu però intensa que reflexa una realitat coneguda. Gràcies per compartir el teu text.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

173 Relats

169 Comentaris

79159 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)