Tot fent cua...

quadres negres
de blancs intercalats
-pel temps esgrogueïts-

nets,
polits

conformant
un terra
on figures dretes
s'emmirallen

pacients,
neguitoses,

esperant l'hora
en que el funcionari
de torn
sotmeti a examen
els preuats fulls
que de la mà duen

. . .

uns sortiran satisfets
amb desitjat
segell estampat

d'altres
meditabunds i capbaixos
hauran de tornar,
doncs,
s'hauran oblidat
allò de posar...
allò de portar...

i mentre fent cua
em surten aquests versos,

penso,

que carai
-avui-
m'hauré deixat...