Tot és com sempre

Un relat de: FranK

Acostumat a un fet ja massa habitual
Acostumat a escoltar falsos t'estimu
Acostumat a perdre la batalla
Acostumat a dir adéu.

Continuo cercant quelcom especial
Potser per així poder oblidar el passat
Però nomes em trobu la seva ombra
I tot comença a perdre el sentit.

L'esperança en les teves mans hi era
En les teves paraules...
Però amb el temps les paraules canvien
I el pes és torna més gran.

Ara continuaré com sempre
Caminant pel meu camí
Esquivant aquells falsos camins
Passant de costat sense mirar-hi.

Només així es pot tornar de nou
A tindre esperances
En dir adéu a l'ombra
I deixar pas a la llum.

Acostumat a un fet ja massa habitual
Acostumat a escoltar falsos t'estimu
Acostumat a perdre la batalla
Acostumat a dir adéu.

Comentaris

  • IePS![Ofensiu]
    RêD WiTCh | 28-07-2005

    No, t'acostumis que la rutina mata! Jo tampoc fa gaire que he viscut uan situació semblant... una miqueta més d'un any... i em realment jo també m'he acostumat a dir adéu. Sóc incapaç de donar-ho tot per una persona...sempre tinc aquella por de que em tornin a trencar el cor.. però sempre queda l'esperança de que trobem LA persona i ens entreguem! (però no del tot, que cadascú és senyor d'un mateix!!)
    Escriu noi que m'hi estic enganxant! :P MuaS!

  • Sentit[Ofensiu]
    Ilargi betea | 26-10-2004 | Valoració: 9

    M'ha agradat el teu poema perque es nota que sents tot allò que dius, tot i que el missatge que dones fa entristir.
    Jo també m'he sentit així (de fet no fa massa, només un parell de mesos) i ara sóc realment feliç al costat d'una persona que em dóna més del que mai hauria gosat demanar. Sembla un tòpic -i potser ho és- però és totalment cert.
    La vida sempre ens depara instants meravellosos que ens faran oblidar les antigues ferides.

    Una forta abraçada i molta màgia!

  • wenu...[Ofensiu]
    FranK | 25-10-2004

    Encara que sigui del passat... no cal que digui res, del pq l'he publicat aquest dia... oi?

  • Monotonia[Ofensiu]
    S1L3nC1 | 25-10-2004

    Wenu noi... k vols que et digui? jo tb estik massa acostumada a tot això... però crec que no és bo dir adéu...prefereixo dir: fins unaltre ;) xD. Però tot i així sempre hi ha lloc per a l'esperança. No tanquis les portes, sempre hi haurà un demà.

    ~Mimiteh~

l´Autor

Foto de perfil de FranK

FranK

4 Relats

14 Comentaris

5333 Lectures

Valoració de l'autor: 8.80

Biografia:
No m'agrada gaire parlar de mi ni del meu passat... tot així, soc en FranK, nascut l'any 1986 a Barcelona.
De la meva vida no em puc queixar, tot sempre m'ha anat bastant be i l'única vegada que em van trencar el cor (ben trencat) vaig saber agafar els troços i tornar-lo a muntar, poquet a poquet... tot i això hi van haver peces que mai vaig tornar a trobar, fet que explica aquell bocí que vaig perdre... o em van robar. Però be, no entrem en aquest tema que se'm torna a desfer....


Ara simplement vaig fent, sense mirar enrera... i potser mirant massa endavant, però només així, es pot evitar un altre nou passat amb una noia molt especial, el nom de la qual no vui que caigui en un passat per oblidar.

FranK