TOT ENS VA BÉ (VIè Concurs ARC a la Ràdio - Comuniquem-nos - Gener - Xarxes Socials)

Un relat de: Jaume Dargó
Tot ens va bé


Sí, Raimon, he rebut el teu missatge on em deies que et trobes sol i que estàs fotut. Sí, Raimon, l'he llegit fins al darrer punt, i final. Però alguna cosa se m'escapa i no veig per on vols anar. Ja t'he dit que vinguis a casa nostra i en parlem fent un bon dinar, però tu t'has negat, no m'ho dius, però et pesa sortir del teu cau. On vius amagat i lluny de tota claror. Això últim ho he dit jo, quan la Sònia s'ha molestat per la teva negació, gratuïta. —Però si viu sol! —s'ha exclamat.

T'he de dir que si vols seguir-ne parlant, deixis d'enviar-me missatges privats per la xarxa social que compartim, que tot plegat és malaltís i jo no tinc temps per estar-me tot el dia enganxat al telèfon per contestar-te, amb aquelles tecles tan mínimes. Tinc feina, ho saps, jo m'he de guanyar la vida i tu vius de la teva pensió, el temps no és cap nosa per a tu. Ja saps que molts caps de setmana nosaltres fem les nostres excursions i sortides a la muntanya, o al mar. Volem que el sol ens escalfi la cara, i la resta del cos, si cal. Quan ho vulguis, t'hi pots afegir.

T'espero diumenge a dinar, la Sònia també et vol veure, i saber si tot et va bé. Dels teus nebots m'agradaria que els veiessis respirar en directe. Sé que feu xats, i que els fas riure tot sovint, deixant-nos a nosaltres com uns estaquirots i uns babaus. Aquest serà el meu últim missatge, Raimon. Si vols saber de nosaltres, ho hauràs de viure a l'antiga. No penso penjar cap més fotografia dels nois, ni nostra. Si vols veure com ens va, que tot ens va bé, vine. A la una pararem taula i farem un vermut, abans del dinar.














També el podreu llegir en el bloc de l'Home Fosc

Comentaris

  • Pseudocomunicació[Ofensiu]
    Vicent Terol | 31-01-2016

    Dus a l'extrem un cas d'aïllament d'una persona que substitueix la comunicació cara a cara per la comunicació a distància a través de les anomenades xarxes socials. En realitat, es tracta d'un fenomen que ja es produïa abans de Facebook; ocorria amb els antics xats de finals dels 90, principis dels 2000; també amb el famós Messenger. Fins i tot, et diria que conec algun cas anterior a Internet, relacionat amb l'ús de les emissores de radioaficionat. El refugi malaltís en una pseudocomunicació on no hi intervenen determinades pors i altres factors presents en la comunicació "al natural".

    Siga com siga, el relat està escrit sense fissures, exhibint una agradable fluïdesa, tot i que no estic convençut que la reacció del qui explica la situació siga del tot creïble. Una bona aportació, en tot cas.

  • De carn i ossos[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-01-2016 | Valoració: 10

    Fa patir constatar aquesta realitat cada cop més present. La relació de carn i ossos s'està perdent, si més no a les ciutats. Ara visc a Ribes de Freser i el contacte humà és molt present. M'alegra veure que estàs per aquí. Una abraçada.

    Aleix

  • Una mica trist, sí[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 25-01-2016

    Una mica trist, sí que t'ha sortit el relat d'aquest mes. Però tant el teu com el meu, deixant de banda les exageracions i les ironies, no estan gaire lluny de la realitat.

    Ens anem llegint

  • Interessant[Ofensiu]

    D'una forma senzilla (i ben escrita, per tractar-se d'un missatge de text, es nota que no hi està acostumat hehehe) i contundent fas una denúncia social del nou món entre les xarxes que sembla suplantat el relat. Felicitats, ens anem llegint Dark Men.
    Edgar

  • Senzillament m’ha agradat…[Ofensiu]

    Senzillament m’ha agradat… i força! Quan publiquen el meu i podràs veure punts de coincidència, encara que l’estil narratiu sigui ben diferent.
    Sort!
    —Joan—

  • Actualitat en directe[Ofensiu]
    allan lee | 13-01-2016

    Has escrit un conte petit que conté l'esséncia de la nostra actualitat. Aquesta "vida" entre xats i tecles s'està convertint en una vida possible i espantosa. Perquè la vida de debó no és com es veu des de la pantalla. Ni de bon tros. Això fa que cada cop hi hagin més persones que tinguin mil amics intims que mai s'han vist ni olorat. Però, bé, quina és la vida veritable?

    Magnífic relat.

    Una abraçada

    a

  • Un bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-01-2016 | Valoració: 10

    Precios i molt actual
    Montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

29 Relats

176 Comentaris

19418 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.