Tot el que rima.

Un relat de: Eriverd
Tot el que rima, deu ser veritat.
O així ho diuen, els literats.
Mentre no taquin els finestrals
dels ulls poetes, idealitzats.
Potser sols juguen aparaulats
a l'assonància o la ressonància.
I encara fos, tot consonància
la coincidència no fora mància?
Que estigui tot aparellat, mai és atzar
sinó un pervers joc d'enamorat
que es manifesta tant obsessiu
repetitiu com desitjat.
Volent per sempre, mai una fi,
dins l'espiral d'àuries raons
I en ascendir pel cim diví
tot cau a pes, pels seus graons.

Comentaris

  • La rima mima l'estima[Ofensiu]
    kefas | 08-09-2018


    Tota la rima
    no és veritat
    tant si es que aprima
    el vers pesat
    com si escatima
    el tuf penat
    que regalima
    l’enamorat
    I es que la rima
    es va inventar
    quan el qui estima
    volgué cantar
    a qui sublima
    el seu afany
    de jugar a esgrima
    amb el pardal

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: