Cercador
" Tot, el més pesant inclús, és vol...
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Com un ponent, m'acostes
un altre desfici eixut i sense barca.
Per assecar-me, per esbravar-me,
per prendre'm la poca primavera
que guarde zelós a les parpelles
com un retall de vela.
Impenitent, em portes
aquella boca ruïnosa i marcida.
I un cansament d'espina
em burxa les mans i les aboca
als encontorns del desesper,
al cau del neguit i els comptes,
on el repòs mai no hi entra.
On és la negra corona?
Quina, la penya on l'apuntàrem?
Què t'haig de donar ara?
La meua mà no branda torxa,
i enlloc no s'albira
resplendor que ens estrafaça
esbarts d'aquelles estrelles
que miràvem estremint-nos.
No tinc senyals, ni queviures,
res d'aquella antiga calma,
només memòria, i carn
marcada per donar-te,
la cendra d'aquelles flors
que vam moldre, tu i jo,
quan la paraula dormia.
Només això ens queda.
Jas!
Pren-ne un tast, i ves-te'n,
que ja revifa,
i el dolor és insuportable.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 01-07-2007 | Valoració: 10
sí que brandes una torxa invisible de bellesa, encesa a cops de dolors clavats, inexplorats que suren implacables i finalment ens fugen.
Els teus mots s'escapen de les profunditats del que ets, del teu jo més íntim i adolorit.
Un bes, home d'arena.
gypsy -
Com un retall de vela[Ofensiu]Anagnost | 19-06-2007 | Valoració: 10
Guardar un poc de primavera a les parpelles,
com un retall de vela...
Magnífica metàfora que ens situa perfectament en un estat concret: el de qui, enmig del desfici, s'aferra a una engruna del record.
Sí, del record, perquè la realitat ens diu que no hi ha "resplendor que ens estrafaça
esbarts d'aquelles estrelles
que miràvem estremint-nos".
Què hi ha, doncs. "Només memòria". Una engruna de memòria per a sobreviure al dolor insuportable.
I, tot plegat, un poema esplèndid. -
ginebre | 18-06-2007
vinc de puntetes, ai!
aquí en aquest lloc, el del dolor, no m'hi voldria estar gaire.
Però no et deixaré sol, posaré pedretes pel camí fins l'escletxa
sorneguera, aquella que s'obre dos segons quan somrius. Llavors, has de passar ben ràpid que sino es torna a tancar, però mai per sempre!
