Tot depèn de com es miri

Un relat de: ANNA MALLART VALLMAJÓ
Des de dins estant contemplo l’espectacle que rera els vidres freds i humits dilueix la tarda, amb un silenci temptador que em fan sentir alguna veu desconeguda.
Recordo amb nitidesa el rastre de passos per la sorra d’aquella cala on l’aigua s’hi vestia de nit, el lent passeig per la vora del port..., totes aquelles imatges i secrets incompartibles es confonen i apareixen desolats. Tot és fugaç, es recorda, s’admira, però ningú no dorm. Tot depèn de com es miri.
Fugiria de mi si no pogués recuperar el meu temps i interrogar-lo, tornar al passat o tan sols respondre allò indesitjat. Fugiria de mi però em faré mil preguntes per veure com se m’escapa a poc a poc la vida. Preguntes estúpides i inútils em retornen d’aquells vells dies: de com la balena va arribar a tenir una gola, de com el camell va arribar a tenir un gep, de com el lleopard va arribar a tenir taques, o de com es va escriure la primera carta, o de com es va inventar l’alfabet. Preguntes ignorants i absurdes sense cap sentit a la vida.
Però la vida sempre té raó perquè jo només jugo a viure sense trencar el vel que uneix els fils que s’adapten a les pells dels records dels homes.
Novament en silenci és el meu refugi en aquests moments. Encara no sé quina hora toca el rellotge i el gran xàfec no arriba mai.
Un capvespre vanitós i mediocre, feliç, ordeno aquells prestatges invisibles de la meva ment, els endreço i en veu baixa en trec les esgarrifances que omplen el pàl•lid espai.
Ara em sento feliç, sensatament instal•lada en un ordre que m’acull sense precs ni preguntes que em fan dubtar.
Suportar jo mateixa tot allò que em fa mal m’és impossible, sols allò digne i necessari es pot aguantar.
L’hivern lent i xacrós s’allunya a poc a poc de mi. El sol travessa el teginat de núvols i la pluja desapareix arrossegant les paraules que m’han fet recordar vells temps.

Comentaris

  • Gràcies amic lector[Ofensiu]
    ANNA MALLART VALLMAJÓ | 09-08-2018 | Valoració: 10

    Gràcies Josep Maria per les teves paraules i per la teva afinitat amb el relat. Seguim escrivint i compartint tot allò que ens mou, que ens motiva i que ens fa reflexionar perquè és veritat, la vida sempre té raó. Salut!

    Anna

  • la vida sempre te raó[Ofensiu]

    Anna,
    Et felicito! M'han ressonat moltes coses de les que aquí expliques.... sentiments, sensacions...també nostàlgia a vegades... però la vida sempre camina endavant. I sí, es miri com es miri, la vida sempre te raó
    Perdona i gràcies
    JM

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ANNA MALLART VALLMAJÓ

ANNA MALLART VALLMAJÓ

6 Relats

4 Comentaris

1370 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00