Tot cercant el Paradís

Com un intrèpid i valent explorador havia passat la vida tot cercant el Paradís. Des que de ben petit a l'escola li explicaren el miracle de la creació va quedar tan impactat que en fer els divuit anys va agafar la motxilla i a córrer món se'n va anar en busca d'aquell indret.
Va remoure cel i terra ;i fins i tot va buscar dins el mar, tot bussejant entre coralls.Va pujar als cims més alts de la Terra per abarcar més paisatge, ja fos a la primavera o entre les neus de l'hivern.
Va caminar per glaceres, dins de cràters de volcans, per frondoses selves, per sabanes, per estepes; va navegar per molts rius, mirà darrere els salts d'aigua, per les grutes que les aigües havien cavat durant anys entre les roques calcàries. Va travessar grans deserts cercant-lo entre els colors d'una albada o d'una posta de sol. Va saltar per praderies, va pujar als baobabs, entre boscos de tardor...però l'instint sempre li deia que no l'havia pas trobat.
Va visitar del planeta les set meravelles del món: Chichén Itzà , al Yucatan; el Machu Picchu, al Perú; el Crist Redentor a Brasil i d'allà se'n va anar a Roma a veure el Coliseu Romà; de Petra al Taj Mahal i a la Gran Muralla Xinesa...va remoure cel i terra però el seu instint li deia que no l'havia pas trobat.
Havien passat ja tants anys, que se sentía molt cansat, tenia la pell cremada i el cos tot esgarrapat i ja amb gran desànim a casa decidí tornar. En arribar a la porta va veure que era buida i es va sentir un estrany. Com estava esgotat va anar de dret al jardí, on ja des de ben petit havia passat tantes hores a l'ombra del llimoner. Allà sobre l'herba humida va estendre la seva manta, la que en aquells viatges sempre li havia bressolat i es va deixar adormir.
Poc a poc,molt lentament...va viatjar al món dels somnis i va somiar que somiava i que en obrir una finestra per fi veia el Paradís: era una vall petitona on hi havia una caseta envoltada de roselles i catifes de mil flors, i darrere la caseta va albirar, en un jardí , a sota d'un llimoner el cos d'algú sense vida però amb un posat a la cara que clarament mostrava la pau i la serenor d'algú que de ben segur ja coneixia el paradís.