TORRE DELS JUNYENT A PALOU

La torre - avui restaurant - és la casa pairal dels Junyent. La porta del barri és un gran arc, a la dovella central del qual hi ha un relleu amb tres cares que semblen coronades sobre dos escuts: al primer hi ha el lleó rampant, dels Junyent i a altres tres flors de lis i un arbre arrencat.



Nota històrica dels Junyent ; família del segle XV, en la qual destacaren Joan Junyent, marmessor de la reina Violant, Berenguer de Junyent, Francesc Junyent, conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols, un altre Francesc Junyent, destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà, Galzerà de Junyent, citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó, Miquel Junyent, que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598, i un nou Francesc Junyent, citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701





Del conjunt construït destaca, al costat de llevant, una torre de planta quadrangular i tres plantes d'alçada, amb coberta plana, limitada per merlets graonats, donant nom al conjunt de les edificacions. A la cantonada SO hi ha el buit d'un campanar d'espadanya, sense campana, que pertanyia a la capella situada a la planta baixa, la de la Verge de les Aigües, denominació camperola de la Mare de Déu de les Neus; la imatge que és venerava a la casa consistia en una talla de pedra, i va perdre's decapitada, l'any 1936 en els dies foscos del darrer genocidi contra Cataunya.



El Josep Salvany Blanch retratava l’any 1915 el Retaule de la Mare de Déu de les Aigües de Palou. Biblioteca de Catalunya

L’antic terme, bàsicament agrícola (cereals i llegums) i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori