TORRE DEL RELLOTGE. CASTELLFOLLIT DE LA ROCA. LA GARROTXA. GIRONA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
El Joan Navazo Montero i la seva esposa visitaven Castellfollit de la Roca, i entre altres indrets retrataven la Torre del Rellotge, en la que hi ha la Font de Sant Roc amb la imatge d’aquest sant , l’escut de la població de Castellfollit de la Roca i el rellotge que li dona nom.
Visible des de la carretera de Girona a Olot, els vianants, ciclistes, ,..., acostumen a aturar-s’hi per a beure l’aigua de la Font de Sant Roc.




El finançament de la torre va ser en gran part possible gràcies a la iniciativa del Sr. Lluís Pons i Tusquets, un diputat a Corts que havia promès l’any 1919, construir-la a canvi que el poble el votés. https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Pons_i_Tusquets

El dia 13 de juny de 1924 , diada de Sant Antoni de Pàdua, es van demanar els permisos necessaris.

Els plànols els va fer l’enginyer Ramon Gusiñer Heras ( Castellfollit del Roca, 2 de novembre de 1860 + Banyoles, 1932 ) .
http://www.turaris.net/ca/publicacions/articles_10/s_biografies_3/l-enginyer-ramon-gussiner_350

L’agost d’aquell any començaren les obres, a mitjans de l’any 1925 finalitzaren i costaren 4.499 pessetes.

La imatge de sant Roc està datada l any 1885, i com s’acostumava té un origen votiu, que s’iniciava en una de les epidèmies de còlera que assolaven el país en aquells anys.

Per iniciativa d’uns veïns de la Plaça de Sant Roc, se celebra el dia 16 d’agost una petita festa en honor del Sant.

Demanaren dades de l’església NOVA Obra, advocada a Sant Salvador , que s’aixecava després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , amb pedra volcànica, manté la mateixa advocació que l’església medieval de la cinglera de Castellfollit, que va patir greus danys en els dies foscos que seguien a l’execrable ALZAMIENTO , i que a mitjan anys dels anys 80, mort ja el sàtrapa, es va recuperar per iniciativa dels veïns, com a centre cultural.

Cal dir que la restauració ha estat molt encertada, ja que s’ha combinat el vidre, el ferro i la pedra original.

Els amics de http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6110

Diuen que l’Església de Sant Salvador s’aixecava després del 1939, i que “es va construir aprofitant l'edifici a mig fer de les escoles públiques i adaptant-ho a església”.

Aquesta afirmació contradiu les dades de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Castellfollit&page=1&pos=4

On s’explica que com era mal costum - el de dessolar la terra – desprès de la victorià militar les escoles són convertides en caserna per allotjar soldats; l'any 1945 tot l'edifici està ocupat per les tropes del 2on Batallón del Regimiento de Infanteria.

Aleshores els escolars han de ser reinstal·lats en diversos locals.

Això era força freqüent i ho documentàvem a Castellar del Vallès, Orta a la Terra Alta ,...

Quan a la descripció llegia que consta d'una nau coberta amb una volta de canó; té la capçalera recta; entre els contraforts circulen passadissos. Els seus murs són de paredat de peces negroses principalment i amb bandes verticals de maó vist intercalades. El frontis té un portal rectangular classicitzant amb frontó arquejat, una rosassa a mitja alçada i una cornisa mixtilínia amb la part central fent curvatura convexa.




Guarda procedent de l'antiga església una pica baptismal romànica fins fa poc trossejada i ara reconstruïda; avui es conserva en un altar lateral sobre un peu metàl·lic com a record i com a obra antiga.

Campanar coetani del temple. Té un alt cos de base quadrada (4'60 x 4'60 m.) amb la cel·la com a segon cos octagonal amb vuits grans finestrals en arc de mig punt i amb balustrades, un a cada costat; hi penja una campana. Està coronat amb una destacada cornisa i una teulada tronco-piramidal que al capdamunt hi té un terrat amb balustrada. Una escala en bon estat s'inicia als baixos del campanar i puja sobre voltes catalanes arrapada als murs fins a la cel·la.

Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al nord-oest del frontis encarat a ponent.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’Església NOVA , i de les circumstancies històriques en que es duia a terme la seva construcció.
malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Castellfollit de la Roca, de la comarca de la Garrotxa, de Girona, ...., ara que encara és possible.

Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME em recordava que l’ ISIDRE BOSCH BATALLER , Títol d'arquitecte: 1903 ( Vilanna, 1875-1960 ) , Va ser arquitecte diocesà.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6282 Relats

734 Comentaris

4388723 Lectures

Valoració de l'autor: 9.47

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com