TORRE DE RINER. EL SOLSONÈS. CATALUNYA

Feta la visita de l’església de Sant Martí – primer la devoció – ens arribàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, fins a la gran torre rectangular, molt allargassada, que sembla ser la darrera resta del que fou Castell.

Extraiem del document ‘PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI’ de la pàgina de l’Ajuntament :

La torre estaria dividida interiorment en dos nivells perquè la pedra de les parets és més ben treballada a la part superior i hi ha uns 10 forats per bigues. A la façana de tramuntana hi ha una obertura que, interiorment, és una porta d’arc de mig punt adovellada i exteriorment, correspon a una finestra; a la paret de migjorn hi ha una altre obertura semblant a aquesta. A la paret de ponent hi ha una porta que mena a una escala inclosa en el guix del mur i que duu fins al cobert.

L’aparell constructiu és de carreus ben tallats i escairats. Hi ha vestigis del fossat que s’havia obert a la roca viva per a separar la fortalesa dels contingents enemics. Entre els segles XIV i XV, es va construir a la part meridional, a uns 5 metres, un casal senyorial on es pot veure una nau dividida per tres arcades que feia 11 metres d’amplada per 14 metres de llarg.
A la part inferior son visibles les resta d’un gran un casalot adossat a la torre.




En relació a la torre feia una troballa en aquest enllaç que us deixo :

http://afreixinet.com/quant-a/la-torre-de-riner/

Les cròniques ens expliquen que l’any 1027, Rotrudis, casada amb Guifré de Riner, disposà en el seu testament gran quantitat de béns, els quals, en gran part, eren situats als termes dels castells d’Ardèvol i de Riner. Probablement per manca de descendia directa, aquest dos castells van passar a mans del seu nebot, Dalmau Isarn. Aquest llinatge s’integrarà per matrimoni amb Cervera, que esdevindran senyors del terme del castell de Riner, senyors també de Castellfollit de Riubregós, ben aviat esdevingueren vescomtes de Bas; a la meitat del segle XI, efectivament, eren els principals senyors de Riner, de Su a Hortoneda, Dalmau i la seva muller Elisava, pares d’Hug de Cervera (o Hug Dalmau), que el 1103 donà al monestir de Solsona l’església de Sant Martí de Riner. Fill seu fou Ponç Hug, i un fill d’aquest, Ponç (II) de Cervera, pledejà amb el veguer que tenia a Riner el 1142 i cedí, el 1145, la masia de la Rovira de Freixinet als templers.

Els dominis dels Cervera al Solsonès foren anomenats en un moment donat comtat de Riner. Està documentant al segle XII que es cognominaven Riner la família castlana d’aquest Castell. .Al segle XIII però els Cervera és desprengueren de Riner, a favor de l’Església de Solsona, continuant els Riner com a Castlans d’aquest castell. Abans d’acabar la centúria el castell de Riner era senyorejat pels Cardona, primer el vescomte, més tard el comte, i finalment el duc d’aquesta nissaga , tingueren l’alta i la baixa jurisdicció de Riner fins l’extinció dels senyorius.

El topònim fa referència al Riu Negre, conegut en algun moment com Riner. Nosaltres fa molts anys que carinyosament ens referim a la Catalunya interior com ‘ el forat negre’.