torno

per no perdre mai de vista el cel...

Avui m'has deixat bocabadada... gràcies!!!!!!

Tu saps que hi ha un fòrum aquí a RC? No t'hi he vist mai, i potser t'agradaria participar. Em sembla com si em coneguéssis molt!

Molt bon Nadal, espero poder llegir ben aviat aquest últim poema abans que comencis vacances.

Un petó. Gràcies per la teva brevetat.... tan intensa i tan encoratjadora!

ja t'he comentat aquest poema i els altres... aprofito per felicitar-te en aquestes festes i desitjar-te que segueixis escrivint poesia i pintant els cels amb els teus versos i que no perdis mai aquesta eterna infància que viu en la teva sang i aquest romanticisme innocent que m'encanta...
una abraçada!

mirar des dels ulls de la infantesa, sobretot quan fem de pares i a més el positivisme que desprenen ens és vital per a tirar endavant.
Recuperar-ho és genial.
Bon poema.

angie

a veure, a ser, a sentir les coses d'una manera fàcil, innocent, positiva... és tornar a néixer...
una abraçada!

El retorn el pasat si mes no, sempre ens porta melangia per els petits o grans records.
M'agradat lo breu i concís que es el teu poeme.

Un bonic retorn a la tendresa i els somnis juganers de la infantesa; aquella lluïssor a la mirada i aquelles il·lusions dibuixades en els somriures, que hauríem de fer perdurar al llarg de tota la vida.
Qui pogués veure la vida així, amb aquest anhel per descobrir i amarar-se de sensacions...
Crec de tot cor que s'associa madurar amb una serietat grisenca on s'han de tenir els peus arrelats a terra.
He sentit el poema molt proper, perquè molts cops em sembla veure les coses amb ulls d'infant, xuclant-ne la màgia.
No saps com m'agrada aquesta capacitat teva per sintetitzar i aprofundir amb tant poques paraules.

Petonets!

El teu comentari al meu últim relat m'ha permès descobrir-te i llegir algunes de les teves obres.
Aquesta m'ha agradat molt. Simple, curta, però plena de significat! Que dificil és trobar aquest cel! tornar a la infantesa de tant en tant..!

felicitats

...mar...

Això voldríem tots, tornar a trobar els cels de la infantesa

Que bonic jaumesb! Quina saviesa saber trobar en cada instant "un cel"! Et felicito.

Jo, malgrat gemegar i ser com "les lamentacions d'en JEREMIES, el de la bíblia, també trobo molts cels en molts instants.

Després d'haver-me perdut, trobo altre cop gust de felicitat en tot el que m'envolta.

Costa d'entendre però és iaxí. Toco cel amb la punta del dits i també, a cops, toco l'infern amb la punta del dit xic del peu, però m'enlairo com un llamp i és meu tot l'univers i la seva immensa bellesa.

T'agraeixo les paraules d'encoratxament i la teva capacitat de lluita i de victòria.