TORNO

Torno a l’entropia del teu espai,
al serè recull d’un capvespre viu,
d’un grenyal estiu que l’ànsia em furta
i l’alè s’endu en un breu esglai.


Torno al bleix del pit, grillada quietud.
Torno al teu bes, que et mata si no hi és,
al deix metzinós de la teva nuesa.
Sóc, pel teu fibló, pres en servitud.


I si et cal, si farta has quedat, el dos
tocaré. Moix, per tal•lós, prendré
nou camí sota els trons. Però de voltar
entestat restaré, comiat pesarós.


Però ara obre’t: ensenya’m dreceres.
Vinc foll. La torna no em malmetràs.