Torno a sentir aquell gust...

T orno a sentir l’escalfor del meu cos,
O bro els ulls, i tornen a brillar.
R es necessito, sinó caminar.
N omés oblido qui és fastigós,
O només em quedo amb allò meravellós.

A ire, aigua, terra i foc,

S ento el que vull, ara tot bull,
E n les dolces persones, que no treuen l’ull.
N o és tan important, ni tan elegant,
T ot giravolta, em quedo amb qui és gran.
I torno a abraçar, i torno a besar,
R egal d’una vida que em deixa somiar.

A quell que diu molt, o que tot ho sap,
Q ue es creu que la vida és un simple sac.
U n món generós, un viatge trobat,
E n cada paisatge en trobo humitat.
L es coses d’ahir, fan bonic l’avui,
L es grises mentides no les vull sentir.

G rangera i mig mag, la lluita és la vida que vol dignitat.
U n follet em diu, i ella ja riu,
S o dolç per dansar-ne, somriu i viu.
T resor trobat, no l’he cercat, hi ha gent que respecta amb sinceritat.
.
.
.