Torno a escriure

Torno a escriure.
Sí. Torno a escriure perquè torno a estar trist.
Veig com passa el temps
i com tot canvia al meu voltant, i jo,
mentre tothom aprèn, entén i conserva,
mentre tot millora,
sols sé veure la desgràcia en mi,
sols sé veure els defectes, els errors.
I els entenc! Però no els aprenc.
I els conservo, i em van matant...

Mor l'amor, i amb ell la passió,
i un cop perduda la passió d'estimar
tota la resta esdevé estèril, inerte,
sense utilitat, sense profit,
i jo esdevinc estèril, inerte i inútil.
No pot viure l'ànima sense el llop,
i sense ànima no sóc jo.
Estic mort.

I ho entenc! Però no ho aprenc.
I ho conservo, però em van matant...

Però l'amor també engendra el plor,
i el plor és la passió més elevada,
és el desig, el sentiment que guarda l'ànima,
que l'ànima ara revifa el llop,
i el llop udola, udola amb passió,
udol d'angoixa també,
té por,
tem que el plor algun dia el deixi,
i plora, i udola encara més fort.

I s'aixeca, i mira, i veu que canvia,
i cerca, i lluita, i troba l'amor.

I ho entén, i ho aprèn,
i ho conserva,
el va ajudant,
perquè al trobar l'amor
es troba a si mateix.