Tornes, encara

Jo si que t'enyor! Bé, vos enyor molt a ses dues! Ja vos dic que si trobau un raconet per mi a casa vostre vec a viure amb voltros, seria molt... empès? sí, sí, ho deixarem així, seria molt empès! jejeje!!
Nina, a mem si tornes a escriure, que jo també tenc ganes de veure qualque relat teu, que ho has deixat aparcat en això...
Eros ha d'estar una temporada a no venir per ca meva! Jo me faré com diu na mar (però no s'hi fa) asexual, és quan hi ha menys maldecaps! jejeje!
Despusahir vaig telefonar a ca vostre, però tu no hi eres... :( Bueno, ja telefonaré un altre dia amem si puc xerrar amb ses dues... jijiji!
Bueno, no m'allarg més, que quan jo me posa a escriure no tenc aturai (q t'ho digui n'antònia, que li vaig escriure una carta d'un munt de pàguines...). Un besotot! jajaja! Ales, i esper que tu també baixis per aquest pont que ara ve, que tenc ganes d'1 sopar empès amb tota regla, que si falta alguna ja no és el mateix! Areu! Besos per ses dues empeses que tenim per Bcn! jijiji!

Papallona

Poema curtet, però amb un missatge clar: Eros (l'amor) sempre torna a trucar a la porta. Un moment especial que ens transforma i ens allibera de pensaments grisos... tot i que condueix a un altre tipus de pensaments i preocupacions, però molt més agradables.

Magnífic poema en prosa que la seva brevetat li dóna encara més força... magnífic.

una abraçada,
Jordi.