tornem-hi... a crear

Un relat de: Marc Freixas

les estrelles
se m'estrellen

i dins dels ulls, valents,
hi fa un viatge universal
la memoria selectiva d'un que no es d'aqui


-ha vingut de l'altre mon... del de les emocions fortes, una mirada per tu i mil venjançes per mi-


em diu :

"vinga, tornem-hi... a crear"

i si no es per tu
sera per un altre
que la promesa del poema
tornara a ser ben viva
per fer-hi cabre l'amplitud dels dies
i la caricia del dema quan ja no visqui
i l'enyorança del record que encara es
i la perseverança del futur que sempre ens torna...

la paraula no mor mai,
la tristesa s'encadena a la remor
de les onades que ens fan viure
fent-nos creixer les arrels
per dins de la genetica que se'ns regala un cop neixem

i un cop morts
la genetica s'escampa
a tots els ulls que se'ns llegeixen

Comentaris

  • Moltes gràcies pels teus versos emocionants, Marc![Ofensiu]
    gypsy | 24-09-2010


  • Bitxa | 07-09-2010 | Valoració: 10

    ......., absolutament tot el que els mortals creem es torna immortal.
    Aquí ho deixem, deixem les paraules, la música, les ensenyances... i també, perquè no dir-ho, molta merda que malauradament també n'hi ha d'immortal.

    M'agrada el teu estil, creadorimmortal!

  • El poder de la paraula[Ofensiu]
    Fada del bosc | 07-09-2010 | Valoració: 10

    Hola Marc!

    Abans de res agrair-te els teus comentaris, la veritat és que són bons i encertats, tens habilitat per escriure no tan sols els poemes o relats també els comentaris. Jo reconec que en el meu cas potser sóc una mica massa directe, Peró m'agraden les coses clares.

    En el teu relat tan sols el títol ja és suggestiu, el fet d'escriure mai m'ho havia plantejat com un acte de creació, tan mateix és així, una força que no saps d'on be i que tampoc pots controlar et fa escriure, penso que escriure sobre la vida, les coses bones, les dolentes, les alegres, les tristes ens fa més forts, reconèixer que soms dèbils, que ens angoixem que plorem, com diu la meva germana en cada poema ens despullem, i és així que aprenem a viure gaudint els petis instants.

    Tal i com tu dius les arrels creixen, ens fan més forts, perquè la paraula no mor mai.

    La Fada.

  • .......[Ofensiu]
    Pepastor | 04-09-2010

    Amb aquest poema se m'obri la ment cap a l'espai i em relaxe
    gracietes

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869352 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.