Tornassol de juliol

Un relat de: Ogigia
Els ulls de David Bowie s'enamoren l'un de l'altre.

L'ull de terra de terra aixeca la ma de dits prims i atrapa la papallona amb nom de núvia morta com Ofèlia. La trompa de la papallona li deixa al dit polze una gota d'almívar (així és la sang dels deus antics)

L'altre ull invita a nedar. Si Caravaggio pogués veure ara el color blau fluint de la mirada s'hi hagués submergit perquè qualsevol oblit és millor que aquesta monotonia.
—Oh, Michelangelo Merisi, esborrona'm amb la teva cruel delicadesa.

La malenconia de juliol invita a no recordar, a enfonsar-se en el tornassol d'una bellesa a punt d'esdevenir ferida.

Mentrestant escolto This Is Not America, encara que no sigui veritat perquè, o tots som yankees d'algun lloc maleït, o estem enterrats sota les sorres d'un desert que fou aigua.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer