Tornar

Un relat de: Nicte

Ara,
quan la cartografia
es dibuixa amb aire.
Ara,
quan delimitar-se
a l'espai,
és absurd.
Ara,
quan sento el temps
deturà el meu rellotge.
Ara !
que sense buscar-te,
m'he trobat.
Ara?
em falta tota aquesta
essència volàtil que deixo.
I ara,
melangia de silenci,
de llibertat variant.


Comentaris

  • Llibertat... variant.[Ofensiu]
    George Brown | 18-01-2005

    Cristina,
    I tant que fan pensar! tot bon poema fa pensar!!!
    Veig que l'expressió "llibertat variant", l'havia interpretat correctament, no ho havia dit, per no ficar la pota... una mena de "llibertat aparent", podem dir que som lliures, però tenim tantes obligacions que no podem fer allò que volem, és això la llibertat? en certa forma sí, ja que si volem podem engegar-ho tot rodar, i fer el que vulguem, per tant som lliures, però si ens cenyim a les normes establertes aleshores tenim una llibertat "variant".
    Felicitats novament... veus com fa pensar.
    una abraçada,
    Jordi.

  • Llibertat variant[Ofensiu]
    Nicte | 17-01-2005

    Hola Jordi!
    No havia pensat mai que un poema meu pogués fer pensar .... jejeje Imagino pq són els meus pensaments a voltes, del tot irracionals!!!
    En quant a "llibertat variant" ho vaig escriure una mica per dir que en realitat la llibertat pren moltes formes, a vegades ens sentim presoners de la llibertat pq pots fer el q vulguis quan vulguis i altres vegades quan et cenyeixes a un ritme a un horari , ho trobes a faltar ... no sé, em va agradar aquesta combinació...
    Gràcies!!
    Un petó
    Cristina

  • Ara...[Ofensiu]
    George Brown | 17-01-2005

    Quan estem perduts, els primer que hem de fer primer és buscar-nos a nosaltres mateixos (una mica lògic, no?). Un cop ens hem trobat ens adonem dels problemes, o de l'absència dels mateixos, ja que quan estem perduts, tot semblen problemes, quan en realitat simplement son circumstancies de la vida... ara no sé a que ve tot això, però el poema m'ha fet sentir... pensar en això.
    M'ha agradat molt l'estructura del poema, amb aquest ‘ara' unint pensaments, ara exclamatiu, ara interrogatiu. I amb un final apoteòsic: ‘melangia de silenci, de llibertat variant.', combinant la tristor amb la llibertat, una ‘llibertat variant', que no sé ben bé com interpretar...
    Un poema molt maco, felicitat!
    una abraçada,
    Jordi.

  • volar![Ofensiu]
    Nicte | 12-01-2005

    Hola!
    Quina sorpresa un comentari!!! Sóc nova aquí i he llegit alguns dels poemes (entre ells els teus) i trobo que hi ha molta fusta!
    En quant al poema Tornar i el sentiment de buidor... si, imagino que volia expressar d'alguna manera un canvi en mi que ben bé encara no sé quin és però que existeix.
    I pel que fa al "nostre amic Klimt" els quadres que tinc a casa són el superfamós! The Kiss, Three ages of a woman i Water Serpenters I, aquest últim m'agrada molt.
    Ah! també conec a la Judith del Klimt amb aquell aire tan altiu i misteriós...
    Fins aviat!
    Cristina

  • T'entenc.[Ofensiu]
    Maragda | 11-01-2005

    Aquesta sensació de buidor inexplicable, jo també l'he sentida. I et fa experimentar com una impressió d'incomoditat arreu on vas, però no la saps raonar.
    M'ha agradat la frase del principi, on dius "Quan la cartografia es dibuixa amb l'aire" i també, "quan delimitar-se a l'espai és absurd". Defineix molt bé aquesta visió de trobar-se com fora de lloc, perdut d'alguna manera.
    En quant al teu comentari sobre Klimt, per curiositat, quins quadres tens penjats a casa teva? D'aquest autor a mi, m'agraden tots i la seva estètica és una gran font d'inspiració a l'hora de sentir-me creativa.
    Bé gràcies per a llegir-me i comentar-me!
    Salut!

l´Autor

Foto de perfil de Nicte

Nicte

34 Relats

188 Comentaris

56866 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
"Et passaràs tota li nit escrivint,
no de les coses que entens i acceptes,
sinó d'aquelles que has vist
tantes vegades i encara et fugen"

Arts Poètiques - "Pell de Salobre"
Iban Llop

loveisindier@gmail.com