Tornar a nèixer (4)

Vaig caminant a un bon pas, de seguida albiro uns camperols treballant uns camps enllà, carregen un carro de feixos, són prou lluny perquè no els vegi gairebé les cares, duen barrets amples de palla, a la que estic a la seva vista, in em senyala amb el dit, aleshores tot es giren o alcen el cap per mirar-me i es posen a parlar entre ells, han parat la feina. Doncs si que els crido l'atenció! Els podria preguntar si saben, que segur que ho saben, què vol dir aquesta roba que duc, què hi fèiem tota la gent amb el cap rasurat i tancats, si no hi havia vigilants llavors no pot ser una presó ni una casa de bojos. Com no em treuen la vista de sobre, vaig guillant, pot ser no els deu fer cap gràcia que m'apropi.
Vaig acostant-me al poble i a la que entro, la carretera passa pel mig, la gent s'atura per observar-me, fan cara de preocupats, però no em sembla que em tinguin por.
Ja he arribat a una plaça, que deu ser la principal, nens jugant a cuca i amagar, dones amb cistells, un ajuntament i una església, tothom segueix fent la seva, però no em treuen l'ull de sobre, fins i tot un carnisser ha sortit de la seva botiga per veure'm.
El primer que se m'acut és anar a l'ajuntament a veure què puc fer o què em poden dir.
A l'entrada, però ja a dins, tant els vilatans com les dues noies que els atenen deixen de parlar-se, procuro ser ben educat i em situo a un racó per esperar que m'arribi la tanda, aleshores tots reinicien el que havien deixat pendent, mes és detecta tensió. Que potser tots els que som i venim d'aquell recinte som uns monstres?
-Déu vos guard, jo vinc d'aquella casa gran que hi ha lluny, carretera avall, me n'he escapat, però no sé pas qui sóc ni què és tot allò, ara mateix no sé que haig de fer ni on haig d'anar, m'ho podríeu explicar, si us plau?
La noia que m'atén baixa la vista.
-Esperi's un moment, si us plau.
Surt i desapareix per una porta que hi ha a l'extrem de les oficines. Passen un parell de minuts, ho deu d'explicar a qui sigui, torna a aparèixer darrere d'una senyora no gaire més gran que ella, però si més voluminosa, però de seguida es veu que és qui mana més.
-Bon dia...
Em diu que ho té difícil per dir-me res i que no és la persona més indicada per fer-ho, ara bé, on puc ser més ben atès és a la parròquia. Cal que segueixi la paret de l'església i la primera porta que em trobi és la rectoria, aleshores haig de trucar i demanar pel mossèn, ell està més avesat a tractar a gent com jo.
Li dono les gràcies i així ho faig, haig de picar la porta amb un ferro que hi tenen penjat, aquesta bona gent encar no duen saber que s'han inventat els timbres. Em surt un home que el primer que fa és sorprendre's amb la meva presència, li ha agafat de sobte, però en dos segons de seguida es refà de l'ensurt i ja em presenta un posat més tranquil. Va vestit de capellà modern, pantalons, camisa de color gris amb una tira blanca al coll. Em fa entrar de seguida i passem a un despatx amb piles de llibres per tot arreu. Aquest rector duu unes ulleres i poc cabells, prim, de cara magre, va ben pentinat i té un posat tristot, el que més em crida l'atenció d'ell és que té la camisa esparracada, podria ser que només en tingués aquesta, això em fa pensar que és un home molt honest amb els seus principis, malgrat que hagi de fer el ridícul. Segur que a molt gent del poble no li cau gaire bé, pot ser és una persona molt neta, però no va ben arreglat i, sospito, que ho fa intencionadament.
Seiem tots dos amb la seva taula entremig i em demana que li expliqui el meu cas, ell m'escolta en silenci i respecte.