Tornar a néixer (1)

Un relat de: josepsalatermens
Obro els ulls, el primer que veig són els llistons d’una llitera que tinc a sobre meu, estic ajagut, enllitat, mig tapat per una flassada prima i aspre, a la meva dreta tinc la paret i a l’esquerra es veu tota la cambra, són uns tres metres de llarg i un i mig d’ample, més o menys. Trec els peus en fora i sec al llit, a l’extrem que em queda a la dreta hi ha una porta de ferro amb un foradet amb la grandària d’un botó d’abric i una trapa a baix i, a l’extrem de l’esquerra, apareix un forat al terra que deu ser el vàter, just a sobre mateix hi penja una escarxofa, aquest és el racó per cagar i dutxar-me. Prop de la porta hi ha un mirallet incrustat a la paret, just a sota hi ha un minúscul lavabo i entremig hi ha una postadeta amb una pastilla de sabó i una navalla d’afaitar. A tocar està la finestra, és estreta, podria treure el cap en prou feines, no té vidres, només una barra de ferro de dalt a baix. Les parets i la porta estan pintades de color verd clar. No hi ha cap bombeta, només puc disposar de la claror que entre per la finestra. Això és una cel•la.
Però no sé qui cony sóc jo, tampoc sé que hi estic fent aquí, no puc recordar-me de res, no em ve cap cosa al cap.
I, ara que estic assegut, m’adono que estic empastifat de caca i deu fer hores que estic així, Déu meu, quin fàstic! Dec d’haver estat estabornit, inconscient una bona estona. Em despullo, prenc la pastilla de sabó i corro a sota de la dutxa. De l’escarxofa surt aigua freda, però no suporto la sensació de merda enganxada.
Després m’eixugo amb la flassada i em poso a rentar la roba amb el mateix sabó, són uns pantalons i una jaqueta botonada i sense coll tot d’un color gris gastat i uns calçotets i una samarreta. Ara m’adono que no tinc sabates ni mitjons, per estendre la roba la penjo a la llitera de dalt on veig un rectangle d’escuma que fa de matalàs.
Estic nu i em tapo amb la flassada, ara m’atanso al mirallet, només per curiositat, vull saber quina cara faig. Duc una barba de fa segles i uns cabells llarguíssims i llardosos. Quan de temps deu fer que estigui tan deixat?
Agafo la navalla amb molt de compte, primer m’ensabono i començo afaitar-me la cara, tinc les galtes ben xuclades, sóc prim de mena o bé fa dies que passo gana? Provo de tallar-me els cabells ben arran, amb l’ajuda dels dits exploro per darrere del cap per si encara queda alguna zona per repassar. Amb el cap ben rasurat semblo un monjo budista, quina fila, Déu meu! Però ara em sento molt millor.
Atalaio per la finestra i el que es veu és un pati interior envoltat d’uns edificis de quatre pisos d’alçada, d’obra vista i amb centenars de finestres com la meva i un tros de cel ennuvolat.
I ara què faig? Giro el matalàs, però tots dos costats són iguals de bruts, m’hi sec i m’esforço a pensar, rumio què estic fent aquí tancat, no em ve cap idea, cap record, és com si hagués nascut avui mateix o m’haguessin fabricat en una cadena de muntatge i m’han deixat en aquesta cambra, desat, amb quin propòsit?
Tot el temps em dedico a rumiar i rumiar, m’esforço per si em ve un senyal, una pista, un petit indici que em permeti tirar el fil del cabdell, però es una tasca frustrant, com potser que tingui el cap buit del tot?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de josepsalatermens

josepsalatermens

110 Relats

29 Comentaris

51157 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vaig neixer el 5 de març de 1961. Treballo en un hospital i estic casat i fillat. M'agrada la natura i estar de tant en tant un mica sol amb mi mateix, però també necessito tenir algú al meu costat.