Tornado

Acompanyant de nits solitàries que s’encenen al teu costat.
Camaleó de sensacions, buscant la raó trobes els caos.
Potser he aparegut com un tornado que giravolta i et fa trontollar.
Així, sobtat, sense saber d’on surt, sense saber cap on anirà.
T’embolcallo d’amor.
No puc parar de rodolar al teu voltant i tu em mires, just des del centre, quiet i expectant.
Sents la fressa darrere l’orella.
Com s’atura un tornado...
Les paraules ballen huracanadament dins l’espiral, impossibles d’ordenar, són sentiments desendreçats, emocions en ziga-zaga, garbuix de pensaments impossibles de contenir.
Sents els meus batecs com una abraçada.
Et miro i sospiro paraules d’amor que t’arriben com petons adherint-se a la pell.
T’esborrones.
Com s’enraona amb la passió...
Et dono la mà i la prens.
Acompanya’m.
Aventura’t.
Sents l’escalf del meu cos.
Anem-hi junts, busquem la direcció plegats encara que la sageta no pari de girar.
Com es fa un camí nou...
Amb el cor.