Tornado

Un relat de: Canela fina
Acompanyant de nits solitàries que s’encenen al teu costat.
Camaleó de sensacions, buscant la raó trobes els caos.
Potser he aparegut com un tornado que giravolta i et fa trontollar.
Així, sobtat, sense saber d’on surt, sense saber cap on anirà.
T’embolcallo d’amor.
No puc parar de rodolar al teu voltant i tu em mires, just des del centre, quiet i expectant.
Sents la fressa darrere l’orella.
Com s’atura un tornado...
Les paraules ballen huracanadament dins l’espiral, impossibles d’ordenar, són sentiments desendreçats, emocions en ziga-zaga, garbuix de pensaments impossibles de contenir.
Sents els meus batecs com una abraçada.
Et miro i sospiro paraules d’amor que t’arriben com petons adherint-se a la pell.
T’esborrones.
Com s’enraona amb la passió...
Et dono la mà i la prens.
Acompanya’m.
Aventura’t.
Sents l’escalf del meu cos.
Anem-hi junts, busquem la direcció plegats encara que la sageta no pari de girar.
Com es fa un camí nou...
Amb el cor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

24 Relats

71 Comentaris

17021 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
De vegades m'agafa un neguit que només s'atura quan el transformo en paraules, últimament he decidit compartir-les.