Tornada a la normalitat

Ja feia dies que s'havien acabat les vacances de la gosseta "Sisi" i la vida anava passant sense cap novetat.
L'Alícia tornava a marxar cada matí cap a l'escola, i la mare l'acompanyava, aprofitant per a treure a la gosseta a fer els pipis i les caques.
Aquells dies la gosseta es portava bastant be, sobre tot quan sortia a passejar, si la portava la mestressa no feia cap estrebada amb la corretja i anava fent tot xino-xano.
Per a la mestressa era molt important el comportament de la gosseta, perquè estava embarassada i ja anava bastant pesada. A la bestiola ningú li havia dit, però el seu sisè sentit li feia intuir que allà dintre de la panxa de la seva cuidadora hi passava alguna cosa.
Però un dia "tonto" el deu tenir tothom, i un matí del més de gener, tot fent la passejadeta pel descampat on normalment la "Sisi" feia les seves necessitats, es va creuar pel seu davant un gat siamès, que tot estarrufant-se li va plantar cara a la gosseta, que sense poder-ho remeiar, va estibar la corretja amb tanta força, que la pobre mestressa va anar a parar de cul a terra, sent arrossegada uns quants metres per la voluminosa fera.
Tota la gent que hi havia pels voltants, de seguida van anar a socórrer a la pobre dona, que sense deixar anar la corretja havia aconseguit de frenar a la peluda enrabiada.
Uff! Quina vergonya i quina angunia de trobar-se en aquella situació. Per un moment li va semblar que la criatura naixeria allà mateix, però de cop se'n va adonar que el que tenia era només un disgust i unes ganes de plorar i de tornar a casa tremendes.
Al migdia, a l'hora de dinar, tot parlant-ne amb el seu home, varen decidir que de moment la gosseta no sortiria més amb la mestressa i que fora l'amo que ho faria fos l'hora que fos. No podien arriscar-se de patir cap més ensurt si ho podien evitar.
Els horaris de la "Sisi" varen canviar de cop, però s'hi va acostumar de seguida. Sort que tenien la terrassa per a casos d'urgència, i alguna vegada l'havia salvada de no ser castigada per embrutar a dintre de la casa.
Per poder conviure amb un gos de mides gegants, només cal organització i moltes ganes de tenir-lo i estimar-lo.
Continuarà...