Torna

Un relat de: clarigar
De tant pensar, de tant pensar, perdré el cap. Ja he perdut la meva coherència, me l'has fet perdre, des que et vaig conèixer ja no he tornat a ser la mateixa, penso en tu fins i tot quan estic a classe, quan vaig en autobús, a tota hora. No sé què fer, em fa por de ser rebutjada pels teus petons, per les teves carícies, per aquells petons a l'esquena després de fer l'amor, del teu cotxe i el teu perfum, d'escoltar amb tu Berri Txarrak quan em portes a casa amb cotxe mig morts per la ressaca. Sempre ens veiem després de sortir de festa, i em cridaves i venies a casa meva quan ja començava a clarejar, i em miraves com ningú m'ha mirat mai. Però odio que no em parlis en tota la setmana, que t'oblidis de mi, que oblidis aquelles nits de melancolia, de fluids conjunts, d'escoltar els teus gemecs i veure la teva cara de desig, de com m'agafaves amb tanta força com si anés a marxar algun dia. Però després desapareixes, i no em parles, i em deixes sense explicacions, sense trucades, sense missatges, sense els teus bona nit, ja no em preguntes com estic, ja no em mires com abans, ja no em fas l'amor, ara em poses la ràdio, ara ja no em beses l'esquena i fins i tot te'n vas sense dir-me res, ja no et poses aquell perfum, ja no em portes en cotxe ni tampoc em dius res després de sortir de festa. Tinc por de perdre't, em fa por passar pel moment en què ja no et tindré més, no suporto imaginar-me arribar un moment en què no recordi ni la teva cara. Però el que més odio és sentir-me culpable per una cosa que no he fet, em sento culpable del teu silenci, m'agradaria entendre en quin moment vas deixar de sentir-te atret per mi, no sé quin rerefons hi haurà, però si algun dia el trobes, digues-m'ho , i et juro que faré tot el possible perquè tot sigui com abans, com amants, i no vull esmorzars amb diamants, simplement, vull despertar al teu costat i veure la teva cara i recordar el per què et vaig triar a tu i adonar-me que sóc feliç, que m'abracis i que m'estimis, encara que només siguin per a dos segons, però ESTIMA'M com ho faig jo, agafarem la furgoneta i ens anirem on ningú ens vegi, on estiguem tu i jo i el licor, i ens acompanyi l'harmonia, el sexe i el RocknRoll, i tenir aquesta línia recta entre somriure i somriure, i no perdre-la mai perquè sé que no te n'aniràs.

Comentaris

  • Passió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-05-2017 | Valoració: 10

    Un escrit molt ben escrit, escrit amb una escriptura molt ben escrita i descrita. Tens una prosa poètica molt viva, molt passional. Espero que tot vagi bé. Una forta abraçada!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de clarigar

clarigar

2 Relats

1 Comentaris

216 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor