TORNA AMOR MEU, TORNA A CASA de Anjo Laví

-Carme.
-Què vols? el taxi m'espera.
-Per favor no marxis.
-Amb què surts tu ara! una vegada que em toca un viatge i l'he de desaprofitar?
-És que et vull dir una cosa.
-Eliseu, em sap greu, però...
-Em deixes i el meu cor plora, que no el sents? no puc viure sense tu.
-No em vinguis amb llagrimetes una altra vegada, que aquest to no te'l suporto.
-No trobaré les coses; com m'ho faré per sobreviure? no sé on és el menjar; les olles, les cassoles; confondré el sucre amb la sal. Que no ho veus que em moriré?
-Morir-te tu? doncs ara que ho dius... uns dies sense menjar encara t'aniran bé o penses que el teu greix té un atractiu especial?
-No em diguis això, que em fas mal i quedo trist; no saps com et trobaré a faltar; seré una ànima en pena.
-Però si quan t'espaterres al sofà no saps que existeixo, ni t'adonaràs dels quatre dies que seré fora.
-I si la tele s'espatlla?
-Només em faltava sentir això!
-Per què ets tant cruel? que no valores el meu amor, la meva companyia?
-Però quin amor? si cada vegada que ho fem te m'adorms a sobre... si tinc por de morir esclafada sota teu! i la companyia... mira no em facis parlar.
-Sí almenys haguessis deixat la nevera plena...
- Ah, és això? no m'ho puc creure.
-I la roba? què faré quan no tingui cap muda neta, ni camises ni pantalons...
-Eliseu! prova de rentar-los, què et penses que faig jo cada dia? t'hi has fixat que al costat de la nevera hi ha un aparell? serveix per a rentar la roba.
-És que tants botons m'atabalen, no sabré què volen dir, i amb el microones em passarà el mateix, i amb la forn, i amb la vitro... Tu això ho fas tant bé!
-Seràs imbecil! Quan torni parlarem de com t'ha anat i més val que t'espavilis perquè em sembla que m'agradarà això de fer la meva. M'espera un pont magnífic i no el vull desaprofitar. ADÉU!
-Collons! quin cop de porta.

Quan la Carme va tornar, naturalment el pis estava fet una cort de porcs. L'Eliseu va menjar fora tots els dies, va deixar muntanyes de roba pels racons i això sí, va trobar a faltar a la Carme i també la va enyorar.
Tal i com va dir la Carme, quan va tornar van parlar de la situació i van arribar a acords perquè en el fons s'estimen i volen viure junts.

I ara, tot i que no sóc partidari frases lapidaries, faré una excepció:

"No esperem que la societat canviï, canviem-la nosaltres. Fem que la igualtat entre homes i dones sigui una realitat"

Una abraçada a totes i a tots.

Anjo Laví.