Torna a casa, sisplau!

Un relat de: iong txon

Tota la tarda havia estat caient una pluja fina i persistent. Els vianants s'apressaven al carrer i es resguardaven amb impermeables i paraigües. A casa, havent dinat, hi havia hagut tempesta de llamps i trons, i el pare se n'havia anat amb un cop de porta. L'Alba i jo ens havíem quedat sols al menjador amb la tele, i jo sentia la mare que plorava a la cuina.

Per sopar ens ha fet una truita a la francesa amb pa amb tomàquet i una mica d'amanida. Ella no ha sopat i ens ha fet anar a dormir tot seguit. Jo no he pogut dormir fins que he sentit com les claus del pare obrien el pany de la porta. Al cap d'una estona ha entrat al nostre quarto per fer-nos un petó de bona nit. Hauria volgut abraçar-lo, però m'he fet l'adormit. Els cabells encara li feien olor de pluja.

Comentaris

  • Fer-se...[Ofensiu]
    natasha | 26-06-2010

    ... l'adormit després d'una escena que tenim present... per no haver de donar o demanar explicacions... m'ha agradat per la imatge que m'ha transmès...
    Fins la propera

  • Records del dia de l'Assemblea de l'ARC...[Ofensiu]
    llamp! | 26-06-2010


    La sorpresa de tenir-te entre els assemblearis va ser majúscula. Quan la gent ens ignora bastant, un valent com tu es va presenciar en la nostra trobada. Records!

    He llegit poca cosa teva, però m'ha sorprès gratament que la teva biografia és extensíssima. Més que la meva, que creia que era la més llarga. Si bé jo hi afegeixo molts enllaços i moltes coloraines també.

    Veig que ets hàbil lector i escriptor, felicitats! Jo habitualment escric poesia i comento poesia, també algun relat. Com que no conec en Margarit, no comentaré aquest escrit teu. Només dir que n'he sentit a parlar molt d'ell, com a poeta de l'actualitat.

    i dit això, a reveure comte!


    Centellejant!



  • Doble brevetat [Ofensiu]
    Unaquimera | 12-04-2010

    M'ha semblat aquest un relat francament encisador, amb un encant discret però efectiu, que arriba des de les línies breus amb la mateixa claredat amb què està emprada la prosa.

    Crec que aquesta doble brevetat ( la de les línies, i la del text en la seva totalitat ) subratlla la importància de copsar el missatge que cada oració, gairebé cada mot, aporta al conjunt. I la lectora ho percep així.

    De la mateixa manera, aquesta mena de cercle que tracen les paraules, de tal manera que el començament i el final del relat coincideixen en una mena de tancament molt encertat, l'embolcallen a la perfecció.

    En resum: m'ha semblat un escrit ple d'encerts!

    Et continuaré llegint...
    però ara mateix, t'envio una abraçada de bona nit, abans d'anar-me a dormir,
    Unaquimera

  • Aquest text té la força [Ofensiu]
    Xantalam | 31-03-2010

    de la més bella poesia, corprenedora, capaç d'arribar allà on tots podem sentir el mateix. Moltes felicitats pel teu relat, ha estat un veritable plaer llegir-lo; no és fàcil trobar paraules tan mesurades, tan ben escollides, tan sensibles.

    Si m'ho permets deixo el poema del Joan Margarit, "El tramvia", però he de dir, tot i que no és bo comparar, que el teu està a l'alçada, si no per sobre.

    S'ha fet de nit. Sota la pluja, els cotxes
    tornen als seus garatges. El meu pare
    mai no va tornar en cotxe.
    Amb sabates de goma i gavardina,
    baixava d'un tramvia, dels de ferro
    que encara fa soroll al meu cervell.
    Tornava sempre i jo no sé tornar
    on és la meva filla.


    PS Va ser maco compartir una estona el dia de la Calçotrobada, fins a la propera.

  • És preciós[Ofensiu]

    Avui he sentit curiositat per llegir algun relat teu, ja que ahir vam compartir el dinar d'RC.

    És un relat preciós, de debò. M'ha agradat aquest fil conductor de la pluja que finalment amara els cabells del pare i que té un paper destacat en aquest petit relat. Hi ha en aquest pensament infantil poques paraules i tota una història en la qual l'olor té un paper cabdal.
    No conec el poema d'en Joan Margarit en el qual dius que està inspirat, el buscaré.

    Encantada d'haver-te conegut.

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

107950 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.