Torn de guaita

Un relat de: Fremen
Fas pudor de fum, de mascle i de resclosit. Fa dies que no pots baixar al riu i no et banyes. Amb prou feina tens l'aigua, que hi ha a la tina, per beure i que aneu renovant pujant-la amb la politja que heu establert a la punta del meandre, sobre el penya-segat. Sota el capell que et protegeix del fred i la calor, i dels polls, sents com els cabells es volen convertir en argelaga. I els teus companys es troben com tu, tots dos atrapats a la torre, guaitant. Després de la darrera ràtzia ―la falconada d'Al Mansur― vau quedar tant pocs per repartir-vos les feines com per plorar les penes.
Del capdamunt de la torre del castell de Santa Perpètua albires l'horitzó, pensant que potser és el teu cosí qui ho fa des de Pontils i espera per si ataülla res, o tu li fas senyals, o algú altre te’n fa des de Montagut. Els uns vetlleu pels altres i en això hi poseu la vida, però penses que si han de venir, com vingueren l'any nou-cents vuitanta-cinc, no us en quedarà cap altre que córrer a refugiar-vos a les coves i cingles. Les males llengües diuen que el comte castellà Sanç Garcia i el lleonès Alfons s'han conjurat amb Abd al-Malik al Mudaffar per atacar-vos des de Lleida; però penses que no pot ser que uns cristians ajudin el fill de l'infidel que va causar la mort del pare quan eres petit.
T'ha vençut la son al mig d'una batalla, i el teu company d'armes et crida desesperat. Et desperta estrident el só del WhatsApp i el del Messenger a l'ordinador i, fins i tot, sona el to del mòbil. Despenges gairebé sense obrir els ulls ―feia dos dies que estaves enganxat a la xarxa― i el teu cosí et diu que heu perdut dues fortaleses a l'Age of Empires. Eren ells o nosaltres, com pot ser que t'adormis en un moment tant important! t'escridassa. No veu el somriure que es va dibuixant a la teva cara. Mentre et rasques el cap encara pots sentir l'olor que feies tancat a la torre, que es va dissolent en el del carbó que encén el teu pare, a l'eixida, per a la graellada.

Comentaris

  • Anava a posar...[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 09-09-2016

    Anava a posar: quin relat històric tan bo! El final m'ho ha fet repensar però, tot i el final, t'ho posaré: Quin relat històric tan bo!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: