TORÀ. SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE L’AGUDA

Anàvem el Joan Escoda i Prats i l’Antonio Mora Vergés; ho fèiem – el clima sortosament no el regeixen els polítics - sota una intensa boira; no trobaríem ningú en el nostre recorregut per les terres frontereres de la Segarra, el Bages, el Solsonès i l’Anoia; la nostra destinació en aquesta ocasió era el Santuari de Santa Maria de l’Aguda.

Aquesta parròquia de l'Aguda (o l'Aguda de Torà), amb les casetes que l'envolten, dista uns 4 km escassos de la vila, i s'hi arriba per una pista que surt de la carretera de Calaf a Ponts; tenia inicialment com a centre l'església de Sant Salvador de l'Aguda, situada uns 300 metres vers llevant del santuari i el nucli habitat de l'Aguda.



Més esponerosa l'església de Santa Maria de l'Aguda, aviat prengué el relleu a l'església de Sant Salvador com a centre religiós de l'Aguda, adquirint posteriorment el caire de santuari.



Del castell de l'Aguda en resten notables trossos de murs i de dues torres de 2 o 3 m d'alçada; la darrera que restava en peu , ens expliquen que va caure el 1907 sobre el santuari de Santa Maria de l'Aguda.

Quan al topònim és clarament descriptiu, i fa referència a la situació orogràfica del lloc: un cim ben afilat "agut".


L’actual temple, dedicat a la Verge, és una construcció d’estil romànic d’una sola nau i dos absis rodons, un a la capçalera i l’altre a la lateral Nord, amb volta de canó no primitiva. Presenta el parament de pedres treballades a maceta, fet típic del romànic més pur, en els laterals, als dos absis, ornats d'arcuacions i bandes llombardes, i en la porta. Té capelles afegides a banda i banda, porta a ponent refeta i un campanar de planta rectangular més modern. Destaca la presència d'una pica baptismal dels segles. XI-XII.

Cronològicament cal situar la seva construcció entre finals del segle XI i la primera meitat del segle XII. Ha patit diverses reformes, especialment la dels anys 1847 a 1856, quan degut a la guerra dels set anys es va calar foc al temple, cremant-se un valuós retaule gòtic i tot el seu interior. Els anys 1.970 es realitzà una restauració i l'any 2000 s'hi han fet obres que han reformat l'absis, la teulada i la torre, i s'ha suprimit la moderna capella que feia les funcions de sagristia. Al costat del temple a la feixa superior prop del camí, es troba el petit cementiri.

Trobem un enllaç – que us oferim – i que permet veure els Goigs a la Mare de Déu de l’Aguda. http://www.viladetora.net/images/pdf/Goigs-aguda-Tora.pdf

Avui dia queda poc de l'antiga esplendor de l'Aguda, que és ara una dependència de l'església de Torà, la seva antiga filial.

Em reivindico com a català, però no certament d’aquesta Catalunya, que contempla impassible, com el temps i la desídia desfan el patrimoni històric i cultural, que ens llegaren els nostres avantpassats, malgrat viure en pitjors situacions econòmiques i àdhuc politiques que les actuals.

De portes enfora -l’església està tancada amb pany i forrellat - renovem davant Nostra Senyora de l’Aguda, a la que nomenem mitjancera nostra , la pregaria habitual ; Senyor allibera el teu poble !!!!