TOP SECRET

Un relat de: berguedana
El matí humit i fred enclaustrava els habitants de Xst als seus respectius habitatges. Només uns quants desaprensius abandonaven les seves llars en aquell difícil i gris mes de novembre, que era tan fúnebre que començava amb el dia dels morts i acabava amb un divendres negre, dedicat a les compres per transformar els números vermells en negres, cosa del consumisme.
I entre els desaprensius caminava ràpidament en Silè per desafiar el gèlid aire que li venia a la seva encarcarada cara. S’havia desat l’últim secret a la butxaca. I és que en aquella desemparada ciutat, tothom tenia secrets per amagar. La gent els entatxonava on podia. Hi havia gent que els escrivia a l’agenda del mòbil, d’altres els tenien tancats a pany i forrellat dintre de caixes fortes... El cap sempre el tenien ocupat pensant on amagarien els seus secrets i les preocupacions i estressos s’originaven perquè ningú els descobrís.
Quan va arribar al despatx en Silè es va treure l’abric, el va penjar i es va descuidar l’últim secret a la butxaca. No va poder plegar a l’hora habitual perquè no li quadraven els comptes, que eren tan espessos com el temps i la desconfiança dels xstens, els habitants de Xst.
En sortir del treball va començar a baixar les escales més de pressa del que les havia pujades i en una revolada se li va enganxar l’abric a la barana de l’escala sense adonar-se de la caiguda del seu últim secret.
Al matí següent, quan la portera va trobar aquell bocí de paper on es podia llegir perfectament TOP SECRET, les mans li van anar més de pressa que el cap i el va ben llegir. Amb la mirada estorada per haver llegit el primer secret des que havia nascut, va córrer cap a la seva veïna i quan anava a detallar-li el secret, va quedar morta a l’instant.
En córrer la notícia del que havia passat els ciutadans van decidir en referèndum destruir tots els secrets que havien anat recol•lectant i així doncs, van quedar deslliurats del pes del secretisme i van esdevenir més transparents que l’aigua neta.

Comentaris

  • Tots som xstens[Ofensiu]
    Montseblanc | 24-11-2019

    El teu relat és com un conte dels que s’expliquen a la canalla o no tan canalla. Els secrets no són bons, sembla la conclusió final. Però és cert que tots en tenim i que alguns ens torturen, ja no tant perquè puguin ser descoberts, sinó per la naturalesa del secret en sí. El final és com una ràfega d’aire fresc i net en aquest novembre gris de fums i consumisme.

  • Ficció?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-11-2019 | Valoració: 10

    Un relat que té molt de suc, talment com el guió d'una pel·lícula. Com la pèssima pel·lícula que són els comentaris comercials d'aquí sota. RC, posa't les piles! Una abraçada.

    Aleix

  • Perill[Ofensiu]
    kefas | 20-11-2019

    És un perill guardar els secrets escrits en un paper i, més perillós encara, posar el paper en una butxaca. En Poe ens va ensenyar que el millor lloc per guardar secrets empaperats és la paperera, sobretot si són secrets de referèndum

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de berguedana

berguedana

58 Relats

108 Comentaris

32013 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
La meva afició per l'escriure ve de l'ensenyar a escriure.
M'he jubilat aquest curs després de treballar 42 anys de mestra.