Toni Clapés i el Senyor Marcel·lí. Versió Original

Sueca, 31 d'agost del 2000

Carta per a Montserrat Durà (del Departament de Personal de T.V.3.)


Hola, Montserrat, em diuen Juanjo Aguar Matoses


PETICIÓ:

M'agradaria saber en quines coses he fallat per a suspendre la prova pràctica de
càmera. Perquè, la pròxima vegada que em presente, no voldria tornar a fallar en els
mateixos punts.

¡Ah! I una cosa més...

(...)

Bo. Crec que ja està tot el que volia dir-te.
Moltes gràcies per haver llegit tot aquest rotllo rotllero (si és que te l'has llegit tot
i no t'has botat cap paràgraf), i, també, moltes gràcies per atendre'm.
Bo. Espere amb impaciència, amb ànsia, la vostra contestació sobre això que t'he
demanat sobre on he fallat en les proves. Per favor, contesteu-me, encara que siga un
poquet.
Moltes gràcies. I a veure si algun dia puc arribar a entrar a treballar allí a T.V.3.
(A veure si veig en directe a Andreu Buenafuente, al Paco, al Sebas, al Sergi
Mas... i a tota "La Cosa Nostra" de T.V.3. en ple. ¡Estaria poc guai!)

Per cert, a Sergi Mas també l'escolte a "Catalunya Ràdio", en "Versió Original",
el programa de Toni Clapés i el senyor Marcel·lí (que no sols de Toni Clapés, ¿eh?). I,
¿saps què? ¡Que eixe programa està superguai! El Toni Clapés i el senyor Marcel·lí són
boníssims. I, més encara, la seua combinació és un tot descontrol. És desorbitant... ¡Xè!
¡Que està superguai!
Ja fa molts dies que no escolte eixe programa, perquè, ara en agost, han tancat
portes. Però supose que, ara en setembre, tornaran a donar guerra.
El mal és que crec que el senyor Marcel·lí se'n va del programa (si no se'n ha anat
ja), i açò farà que "Versió Original" ja no estiga tant guai. Perquè el senyor Marcel·lí
(que crec que és Jaume Noia) és quasi tant important, per al programa, com el propi
Toni Clapés.
Cadascun per separat poden ser bons, o molt bons. Però és que, quan estan junts,
és que són boníssims. És impressionant. Apoteòsic. És el no va més.
És la combinació d'ells dos el que està guai, no que vaja cadascú per separat.
Si a Toni Clapés li lleves al senyor Marcel·lí, és com si a Astèrix li llevasses a
Obèlix. O com si al Flac li llevasses al Gord (en "El Gord i el Flac"). En la unió, en la
combinació d'ells dos, dels seus caràcters tan distints, tan divergents..., ahí, ahí està la
seua força. I, si els separes, el seu encant, el seu magnetisme natural, irremeiablement
se'n va a terra, o, en el millor dels casos, com a mínim, decaurà una barbaritat.
Toni Clapés i el senyor Marcel·lí són com Gomaespuma, com Martes i Trece, com
el Tricicle (però en dos), i, si els separes, elimines una bona part del seu carisma, del seu
atractiu. És més, elimines la part més important, que és la intersecció de les seues
personalitats.
Espere que, algun dia, el senyor Marcel·lí ( /Jaume Noia ) torne a treballar amb
Toni Clapés. (I espere que no siga massa tard).

NOTA: Una cosa més volia comentar. L'estil de l'humor present a "Versió
Original" em recorda molt a l'estil de "La Cosa Nostra". És com si fossen programes
germans (o cosins), l'un en la tele i l'altre en la ràdio.
(A mi m'ha dit un amic meu que el Toni Clapés, el senyor Marcel·lí, l'Àlex
Gurina, el Joan Espí, l'Andreu Buenafuente, el Paco, el Sebas, el Sergi Mas i tota la
peixca... són de la mateixa fornada).

Bo. Ara ja me'n vaig. Que són les 3:20 de la matinada i ja tinc molta son. Així que
et deixe, ja definitivament. (Si és que ara sí que has arribat fins ací, llegint la carta.
Perquè supose que tu tindràs molta més faena que fer, a banda d'estar llegint cartetes
tant llargues i tant rotlleres. Bo, dóna igual. El que està escrit, està escrit.)

Bo. Ja ens veurem algun dia.

Adéu, Montse.





















Sueca, 31 d'agost del 2000.
Joanjo Aguar Matoses.


3